diumenge, 24 de juny de 2018

Els bons consells

Aquesta infermera et recomanerà
que no et preocupis

Des de fa un cert temps, hi ha moltes persones amables, començant pels veins i acabant pels facultatius mèdics de l’ambulatori, que em donen aquest bon consell: no et preocupis, que les preocupacions no son bones per a la salut, viu tranquil i sense sobresalts, que no van bé pel cor i per a la pressió arterial. Es veu molt clar que això de la pressió arterial és un problema recurrent per a tots els que, com en el meu cas, hem superat amb escreix la barrera dels vuitanta.


Aquest personatge
ho es veu en ànims de fer el que li ha dit
l'infermera
No hi ha dubte que la recomanació de no preocupar-nos i viure tranquils, és un consell molt encertat, útil i valuós, però potser dificil de portar a la pràctica, en un temps en que les turbulències socials, polítiques i econòmiques ens tenen l’ànima penjant d’un fil. Almenys, als que vivim a la ciutat.

Potser la vida al camp és més tranquila i la contemplació, en aquest temps estiuenc, de la verdor ufanosa dels camps sota un cel lluminós i serè, pot alegrar una mica el nostre esperit, cosa que no podrà fer mai la incessant remor dels cotxes, motos i autobusos de la ciutat.

En el camp hi ha més tranquilt·lat
però no sempre és garantia
per no estar preocupat
Encara que al camp, tampoc no tot són sempre flors i violes, perquè a part del soroll ambiental, hi ha altres importants motius, de caire personal, que poden fomentar la nostra intranquil·litat. El principal és el de la fortalesa física. Quan ens comença a fallar i ens perilla la integritat, el consell de no preocupar-nos és dificilment aplicable. No hi ha dubte que llavors ens preocupem, i potser se’n ressent el nostre caràcter, i ens converteix en una persona poc sociable, a la que li costa valorar com cal, els bons consells.

Una cara riellera, és molt millor
Malgrat tot, els hauriem d’acceptar amb cara riallera. Recomanar-nos que no ens preocupem, és vetllar perquè visquem bé, dins de les nostres possibilitats. Cal que visquem amb l’esperança d’un mòn millor, d’un món potser útopic i ple de comoditat. Els irònics asseguren que existeix, però que és molt car.


La ciència avança cada dia
Hem d’acceptar amb bon humor la recomanació que ens fan, de no preocupar-nos, confiant en un demà millor, en el que els problemes socials s’hauran resolt, els problemes econòmics estaran solucionats i els problemes polítics seran només una ombra del passat. Els que no s’acabaran de resoldre del tot, seran els problemes físics, però aquí també ens cal tenir esperança: la ciència avança a passos agegantats.

Els diners NO fan la felicitat
Un malintencionat va dir que la riquesa no fa la felicitat, perquè ja la compra feta. Això no és pas cert. El que fa de veritat la felicitat, sense necessitat de comprar-la, són els lligams familiars, els bons amics i unes agradables relacions socials.  

Per tant, acceptem ara, amb cara amable, els bons consells de no preocupar-nos, i visquem el moment present amb la major alegria possible.

Ens ho debem a nosaltres mateixos i a totes les persones amigues que viuen al costat nostre.

Miquel M

1 comentari:

Joan ha dit...

Bona recomenació.
Me l'aplicaré
Joan