diumenge, 10 de novembre de 2019

Memòria

La memòria d'aquesta amic meu,
No sembla massa bona
L'ajudaran el que fan
aquests investigadors a millorar-la?
Bon dia amic meu.


Què?, pensaves que no recordaria que avui és el teu aniversari, oi? Mira doncs, he vingut expressament per a desitjar-te que passis un bon dia.

Què dius ara, que no te’n recordaves? Ep! Això no pot ser.

Ara et llegiré un estudi de recerca de dos investigadors, la Marta Silva del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral IDIBELL, ei, una noia com a primera signant, Déu n’hi do, i en Lluís Fuentanilla investigador de la UB.

Un cervell, com imatge
del nostre magatzem de records

Aquest experiments,
contribuiran a millorar
la nostra memòria?
Ells ens expliquen que encara no se sap com el cervell estructura l’experiència per recordar-la a llarg termini.

Ja veus, però han identificat un mecanisme de neurones que podria ajudar a explicar com el cervell pot generar records episòdics, i per això els investigadors han dissenyat un experiment innovador: trenta persones havien de veure el primer capítol d’una sèrie de 50 minuts de durada i després explicar el que recordaven de les dues accions mentre s’enregistrava el seu electroencefalograma per tal de captar l’activitat elèctrica derivada del cervell humà.

Podrem trobar en aquest cervell
el que busquem de forma ràpida?
Es curiós, oi? Bé doncs, el primer pas va ser que totes les persones identificaven punts de tall similars durant la pel·lícula, és a dir, canvis temporals, de l’argument o del context i després van analitzar que passava al cervell durant aquests canvis utilitzant un nou algoritme matemàtic que ha desenvolupat la Dra. Silva junt amb  el seu col·laborador, i professor Baldassano. Així van poder comparar l’activitat del cervell durant el visionament de la pel·lícula.

O ens sortiran barrejades
i fora de temps?
L’anàlisi dels enregistraments també ha servit per identificar el procés pel qual el  cervell va emmagatzemant aquests records, és a dir: cada vegada que detecta un canvi d’episodi, el cervell reactiva allò que acaba de veure. Sembla que és molt ràpid, per sota de 2 segons el cervell reactiva tot el que ha passat fins a aquell punt, i que podria estar vinculat al fet que després es pugui recordar aquest episodi.

Vaja, veig que fas cara de cansat, però no et sembla emocionant com avança la ciència? Potser, d’aquí a uns anys la humanitat ja no tindrà aquests lapsus mentals com ara tu avui.

Ui, marxo, havia oblidat que tinc d’anar al metge.
Sigues feliç
Carme AFOPA


1 comentari:

Unknown ha dit...

Com sempre saps treura el máxim de suc en els teus escrits. Lo bo del cas es que avui era
l'aniversari del meu marit, ell si ho recordaba, el que passa es que com es tan "alegre"
sempre diu un anys menys. Crec que tots tenim lapsus mes o menys importants pero lo impor-
tant es saber-ho, pero també crec que no sempre fem treballar el cervell i fem moltes
coses de manera mecánica. Hem de mirar de espavilar el cervell, el cos, no perdre interés
per les coses que passan i que podem fer. Per ejemple, aquest escrit fa pensar. Be tot el
que publiqueu es interessant, pero aquest m ha tret la son.
Salutacions a tot l'èquip.
Dolors F.