|
Un sense sotre dormint al carrer |
Voldria
comentar la meva experiència sobre les persones sense sostre. Aquelles que veiem als carrers o places tirats a terra amb els seus cartons. Es una
experiència pròpia, ja que fa 15 anys
que faig de voluntari a la Fundació Arrels, que es una entitat sense ànim de
lucre que acompanya
i ajuda a les persones que viuen al carrer.
|
Logo de la Fundació Arrels |
Fem
sortides setmanals amb parelles per diverses zones de la ciutat. La nostre
tasca consisteix en intentar crear vincles amb les persones sense sostre i amb aquest
llaços d’amistat, aconseguides amb al temps, anar donant ajuts d’acord a les seves voluntats i
necessitats.
Amb aquest acostament aprens que les persones que viuen al carrer no hi ha forçosament
al darrera un alcohòlic, un lladre o un drogoaddicta,
que també hi poden ser per descomptat,
com a tot fill de veí.
|
L'aranya i la seva teranyina, és un símil del soport que necessiten els sense sostre |
Aprens
que és molt fàcil caure en aquest forat i que el sortir-ne ja es converteix amb
una tasca molt més feixuga i en molts cops resulta impossible.
Un
fundador d’Arrels, explicava que la vida de tot ésser humà, de qualsevol
condició rassa o religió, pot tenir un
símil als fils que sostenen una aranya amb la seva teranyina. Cada punt
de sopor pot representar un puntal que fa que els humans ens mantingui socialment estables.
|
Els lligams ajuden a tirar endavant |
Si
amb el temps perds els pares, la teranyina queda fluixeta. Si vas perdent la
feina, la parella, els amics, el pis, l’economia, agafes les drogues etc, cada
cop tens menys lligams que t’aguantin amb
el nucli social i aleshores la caiguda és inevitable. I si mires la vida de la
majoria de persones que estan al carrer veus que han anat perdent fils
importants, que fan que la vida sigui mes estable. I no tenen cap ma que els
ajudi com a sopor. Al nostre entorn tenim o hem conegut a persones que han
caigut en molts tipus de problemàtiques, però que amb l’ajut de familiars,
amics o institucions han pogut refer de nou el camí. No tothom té aquesta sort.
|
La tasca dels voluntaris és
teixir xarxes socials,
i si es trenquen,
tornar-les a teixir
|
l el que Arrels
intenta aconseguir a través de la seva organització i els molt voluntaris que
la formen, és anar fent un nou entramat social amb aquestes persones perquè poc a poc, puguin aconseguir refer el camí
d’una nova vida. Es una feina llarga, molts cops ple d’èxits de moment i
després altre cop caiguda, però sempre quan es torna a caure, el punt de
baixada sempre es una miqueta més alt que l’anterior. I des de el punt de vista
d’acompanyament, esperant que les persones facin el pas en el moment que elles
vulguin o necessitin. I amb aquesta espera, els èxits molt cops son
espectaculars.
|
Primer la casa |
Altres recursos són pisos tutelats, o be habitacions compartides, centres de acollida per persones
molt dependents i una nova modalitat que s’està implantat per a les persones més recuperades i amb autonomia pròpia, a les quals se’ls hi ofereix un pis propi. La
terminologia se’n diu Housing Firts (primer la casa)
|
Malgrat que el lema és que ningú dormi al carrer, alguns sense sostre prefereixen el carrer a un pis. |
Es
important també saber, que està ple de gent que viu al carrer i que se’ls ofereix un pis amb cost quasi cero i no l’accepten.
Els motius que ens expliquen molts d’ells es que quan obren els ulls de bon
matí en ple carrer, estan amb contacta
amb la vida i en un pis es troben molt sols. També això ens ha fet molts cops
reflexionar.
|
Per ajudar a un sense sostre que no tingui papers, 3el màxim que podem fer és convidar-lo a un cafè |
Podríem
dir que totes aquestes vivències son engrescadores i positives. Però com
amb tot hi ha però, ... tot això que he comentat sols es pot aplicar a les persones
que tenen carnet comunitari. Els altres sense papers, sols podem oferir
companyia, alguna dutxa o un cafè. I
aquesta pobre gent són els anomenats el quart món, que encara que sembli
mentida els tenim a tocar.
|
Persones respectables
que per aquelles coses de la vida,
ara eren sense sostre |
Al
llarg de la meva vida de voluntari de carrer, he conegut a persones que havien sigut periodistes, petits empresaris, capitans de vaixell, comandants d’aviació, cuiners, enginyers,
personal sanitari, economistes, informàtics i tota mena d’oficis, que ara eren sense sostre. També hem conegut persones que no han
vist mai els pares, o que han tingut pares mal tractadors.
Be
m’ha semblat que aprofitant aquest portal poder explicar amb una miqueta de
detall el meu punt de vista sobre la gent que mal viu al carrer, que no és tret de llibres ni de reportatges televisius.
I també dir-vos que aquest
anys de amistat i convivència amb moltes persones sense sostre, m’ha donat unes
lliçons de vida que mai podré agrair del tot.
Salvador CM
4 comentaris:
Es ben cert que nosaltres, com totes les plantes, necessitem les nostres arrels per viure. De la mateixa manera que quan un arbre perd les seves arrels, s'asseca i mor, quan les persones perdem els nostres lligams socials, quedem sense nord ni orientació, com una barca a la deriva.
És molt lloable la tasca d'en Salvador CM. ajudant a aquestes persones a retrobar la seva inserció social, el seu nord, la seva il·lusió per viure.
Salvador
La vivència que ens has explicat m’ha arribat al cor, no solament a mi, sinó a més d’un lector, d’aquells que no s’atreveixen a posar comentaris, però que m’ho diuen a mi.
Enhorabona en nom meu i de la resta de lectors que t’han llegit
Joan
Tremendo. Vaya trabajazo que haces, es increíble.
Mary Luz
Be, a prop de casa hi ha una plaçeta i amb el seu pobre dormint en un banc. Jo a vegades li
he donat roba hi abans he preguntat si la volia. També hi ha un Super-Dia que abans de
entrar dins el local hi ha un microones que aquesta persona a vegades escalfa el seu menjar.
En deia la caixera que si tenia diners comprava menjar i que a vegades algú del barri li
donaba una carmanyola amb menjar que s'escalfava alli. Despres de la tempesta pasada vaig
preguntar-li on habia estat i em va dir que alguna nit a un centra social i un altre dins
d'un caixer. No cal dir que tots els caixers tocan a casa, sobre les 7 de la tarde ja
están plens.L'home de qui parlo sempre m'ha parlat amb educació. Alguna vegada camina
parlant sol pero mai he vist que molestés a ningú. Volia preguntar-li perque no anaba mes
sovint al centra Social, pero no em vaig atrevi. Es una llástima veura aquesta gent.
Gracias Salvador per la teva tasca. D. Fita
Publica un comentari a l'entrada