|
Aquesta noia no té fred Va molt ben equipada.
Però com el meu amic,
està sola.
Les persones ens hem de
relacionar amb altres
persones
|
- Bon dia amic, aquest és un hivern ben estrany, abriga-t
bé, no fos cas que amb aquesta humitat agafis un refredat.
- La passada nit m’ha costat dormir, i ja se sap, quan
passa això no pares de pensar en un munt de coses, per exemple, no et trobes
sol a aquí al parc?, és que jo penso que l’humà és
per la seva naturalesa un ésser social, i aquest procés de
socialització es crea a través d’un aprenentatge continu al llarg de tot el
cicle vital i a través de la interrelació amb els altres, amb els patrons de conductes i cultura
establerts en cada moment a la societat on s’ està immers; com a conseqüència
d’això, l’educació és la principal
responsable d’un continu manteniment de la societat.
|
Aquesta persona No sabem que fa, però algu fa. No et quedis parat |
La nostra
socialització passa per diverses fases durant tot el cicle vital, i quan
arriba a l’última d’aquestes fases, és a dir, la vellesa, es fa necessari preparar-se per crear-ne de
noves per tal de tenir una vida més tranquil·la, ara bé, en cap moment aquest
nou procés ha de representar un allunyament dels seus hàbits habituals, ans al
contrari, cal ajustar-los, a altres variables més adequades a aquest tram de
vida.
|
La violència és notória. Els robatoris abundent, i les persones grans en patim els seus efectes. |
Des de fa uns anys la nostra societat viu immersa
en diversos canvis socials de transformacions rapides que comporten una
dificultat de socialització a conseqüència de les migracions, estructures familiars diferents, pobresa, la falta d’atenció i prevenció real per part
de les Institucions, l`exclusió, la
globalització i també una esperança de vida més llarga ..., això ha fet que
s’hagin modificat les nostres estructures i ara ens trobem davant de conflictes
greus com ara la violència, el maltracta, la xenofòbia envers el diferent, etc.
Malgrat tot això, les persones grans no podem deixar-nos guiar pel conformisme
i en això la cultura de l’ensenyament hi té un paper important.
|
La cultura comença a l'escola sobre tot si és diversa |
En aquest punt s’ha de parlar d’un
concepte diversificat de la cultura,
aquesta s’inicia en el període d’escolarització, però també l’hem de trobar en la família,
en els mitjans de comunicació, en
les institucions, la sanitat, la llei,
etc. És a dir, la cultura és dinàmica i adaptable, per això ha de ser una
normalitat constant durant tota la vida.
- Sí, ja sé que hi estàs d’acord, però perquè et negues a
baixar a la ciutat? Sóc conscient que llegeixes molt i també que pel fet de
viure sol, cuides molt la teva higiene personal i la d’aquesta caseta tan
bonica on vius, sobretot admiro la teva capacitat de controlar espacialment
l’alimentació, però em sap tan greu que no vulguis baixar mai a la ciutat a
compartir una estona lúdica amb altres amics, anar al teatre, a escoltar un bon
concert, etc.
Bé, bé, ja callo, però jo no deixaré mai de pujar fins aquí per
xerrar una estoneta amb tu, que per això ets un
amic.
Carme, Afopa
3 comentaris:
Es ben cert que la relació amb els altres és essencial per mantenir un bon equilibri espiritual. Tal com diu la Carme, no ens podem quedar tancats a casa si no volem convertir-nos en uns fòssils solitaris i rondinaires.
Carme, has pensat en escriure un llibre de contes? o jo ho ignoro.
Tots els escrits tenen aquell punt que et fa rumiar una mica.
pero tots per a mi son especials i espero poguer-los llegir en molt
de temps. Tots teniu el vostre segell i jo necessito aquest contacte.
No per ser llunyar es menys entranyable. Gracias
D.Fita
Hay que salir. Yo llevo 70 personas a música, teatro, etc. Siempre gratis. Hoy por ejemplo hay un concierto de piano con música de Beethoven. Prefieres estar viendo tele?. Mary Luz
Publica un comentari a l'entrada