diumenge, 19 d’abril de 2020

Perquè la gent gran no protesta?


En una residència de persones grans
les mans d'una cuidadora
cuidant les mans d'una persona gran.
Amb la crisi de la Pandèmia, les residències geriàtriques han estat el forat negre de les persones grans. Jo, que formo part del col·lectiu de la gent gran, i que he lluitat amb els meus companys defensant els nostres drets i deures, no puc silenciar la veu dels meus sentiments i les meves creences.

La convivència en les residències
és un focus de propagació, a més d'altres,
de la pandèmia 
El primer que em pregunto es perquè els responsables de les residències que han provocat aquesta mortaldat, no entonen la seva responsabilitat?  Ells diuen paraules enganyoses per distreure el poble però no aclareixen ni rectifiquen les seves decisions.  Davant la seva forma de procedir, nefast i enganyós, ara denunciaré el perquè.

Avui, és difícil que aquesta cuidadora
sigui un familiar
Perquè desprès d’anys de lluita i d’haver aconseguit que s’aprovés La Llei de Dependència, per la qual un dels familiars es podia cuidar a casa de l’atenció dels avis o discapacitats, cobrant pel seu treball un sou de la Seguritat Social, l’any 2008 el Govern espanyol va reduir al mínim la seva aportació, fent impossible que se’n fessin càrrec els Governs autonòmics d’aquestes quantitats.

Aquestes mans,
 que segur són d'una gran professional,
és difícil que donin
 el calor de la d'un familiar
En conseqüència, els familiars dels vells i discapacitats no van poder ser  cuidats amb l’estima dels seus familiars i en el caliu de casa seva, perquè els familiars en perdre el sou que tenien pel temps que hi dedicaven, s’han vist obligats a treballar fora de casa i a portar–los a residències que cap Administració ha controlat, ni ha revisat el tracte que els donaven ni si el personal era especialitzat.

Els que governen la nau,
siguin del color que siguin
és titulen polítics,
Aquí en tenim molts més per càpita
que a Alemanya.
Per alguna cosa serà
Es incomprensible que a Catalunya, i especialment a Barcelona, que havíem aconseguit que fos nomenada Barcelona amiga de la Gent Gran”, ens trobem ara amb  la noticia de que la pandèmia ha causat 2,000 morts de Gent Gran.

Es indignant que els polítics, a més de reduir la Llei de Dependència a mínims, hagin buidat la reserva de 60 mil milions d’euros del Pacto de Toledo, per donar-los als Bancs. A més, no és redueix el seu nombre ni baixen els seus sous i dietes, tenint en compte que a Espanya hi han 445,568 polítics per 46,000,000 habitants, o sigui 1 polític per cada 103 habitants;  quan a Alemanya  té 150,000 polítics per 81,700,000 habitants, o sigui 1 polític per cada 554 ciutadans.  Espanya té un Senat, que no ens fa cap falta.

Perquè  no  ens ajuntem tota la Gent Gran, que representem el 21% dels votants, i  formem un partit polític que defensi els nostres drets, per aconseguir una societat

Més justa, més solidaria i més digna?  

Josep Maria V.

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Es realment molt lamentable que el constant i reiterat incompliment de les promeses i les obligacions governamentals, que ens denuncia en J.Mª.V., perjudiquin greument a les persones grans, moltes de les quals viuen soles i sense mitjans ni recursos econòmics per sobreviure, uns recursos econòmics que, per altra banda, hi ha la sensació de que es malgasten en activitats innecessàries. com per exemple es podria considerar que és el Senat, un institució molt cara, en la que molts polítics hi troben un còmode acolliment, però de una utilitat real més que discutible. També l'excessiva proporció que tenim a casa nostra, de un polític a per cada poc més de cent habitants, és una clara demostració de que al nostre país no es coneix l'austeritat ni es treballa pel benestar general. Els diners es perden pel camí.

Anònim ha dit...

Tens tota la rao ES L'ENFRONTAMENT entre el culte al cos i a la juventud, impolsada per la filmología dels Estats Units, en front a aquella unio que hi havia a la antiga Roma entre la gent gran (senatus) i el poble (populus) i que es ditinguia per les lletres SPQR.

Els nostres governants cada dia son mes joves i amb menys estudis, i tenen uns valors de diners facils, gaudir de la vida amb individualitat i egoisme. La gent gran en canvi representa uns valors de treball, sacrifici i esforc avui oblidats.

Com diu el Josep Maria, seria bo que la gent gran s'unis per defensar els seus drets, i mantenir els valors de l'educacio, l'esforc i respecte als majors que deuen prevaldre en tota societat, puix els mes propers a la desitjada sabiduría, que lloaren tots els escriptors antics, es la menyspreada gent gran.

Jordi V.

Joan ha dit...

Els raonaments del teu article m'han semblat molt sòlids, peró la proposta finalla veig utòpica
Joan