Quan ens queixem, solem fer una carasemblant a auesta |
Molts
cops ens queixem de la policia i del serveis sanitaris. Molt sovint és una
constant quan sorgeix algun problema
d’ordre intern i que no estem d’acord amb la seva manera de fer l’actuació. Com
a tot col·lectiu sempre hi ha coses a millorar. I no cal dir, nosaltres els
primers.
Però
el que m’agradaria ressaltar com a comentari constructiu, és la gran sort de
disposar al nostre abast, d’un servei d’ordre públic i sanitari d’una eficàcia a escala global de
primer ordre.
Què valoro quan viatjo? |
Molts
cops al plantejar-me visitar un nou país, quan valores tos els pros i contres
per prendre la decisió, per a mi un dels punts més importants, per no dir
vitals, es el nivell d’eficàcia, tracta i corrupció dels mitjans d’ordre i
sanitaris que existeixen.
Aquest ninot, servidor públic, fa la seva feina amb eficàcia |
Perquè
quan tens un problema del nivell que sigui, i comproves que amb celeritat,
professionalitat i gran capacitat
resolutiva et presten l’ajut que necessites, realment és quan s’ha de valorar
el cos. I aquestes actuacions, són aquí a casa nostre, la majoria de vegades.
Això
em dona la confiança de que al triar un
lloc per anar d’esbarjo, el saber que
disposen de persones públiques que estaran al teu servei en cas d’algun incident,
fa que em tregui un pes de sobre.
Dona
gust aquí a casa nostre, quan veus un accident del tipus que sigui que amb pocs
minuts apareixen la policia, si convé els bombers i per descomptat els serveis
sanitaris. Crec que s’ha de reflexionar amb positiu i pensar que aquests
serveis, són de molt gran valor.
Els
que som ja de certa edat, podem recordar els cossos de policia de l’antic règim, que sols servien per
fotre cops de porra i cridar-te amb motiu o no. Sempre semblaven els teus enemics.
I no n’hi havia per menys .
També
recordem que en cas d’un malalt greu, veies un cotxe a tota velocitat, passant-se els semàfors en
vermell, i si feia falta, amb una persona traient el mocador per fora de la
finestra i fent sonar la clàxon, perquè el portaven a l’hospital, ja que els
sistemes d’emergència tenien en aquells moments infinites mancances. Per sort
són coses del passat.
Per sort, la nostre policia no actua com la que cita el text. Tant els Mossos com els sanitaris treballen en el anonimat i en eficàcia |
Quan
veus molt reportatges d’altres països, on la policia sols és mou per poder agafar alguna propina i els
serveis sanitaris si no pagues per avançat no reps cap mena d’atenció,
reflexiones i dones gracies per la gran sort
que tenim.
I
ara quan havia iniciat l’escrit, ens ha
agafat aquest mal son d’aquesta
pandèmia, encara ens adonem molt més, de la gran sort que tenim. Gent
entregada, sense mirar horaris, arriscant la seva salut i ajudant amb tot i a tots.
Però tembé tenim els antiavalots, que els toca fer la feina que ben pocs de noasltres voldria fer, encara que a vegades no ho estiguin d'acord |
I
suposo que ha costat molt el poder aconseguir que cossos de policies acostumats a rebre ordes de
governs dictatorials hagin fet un canvi
tan radical. Per tant ha estat una fita important.
Tenim
però, el cos de antiavalots, que la seva funció és actuar en front de
manifestacions o actuacions d’ordre judicials. I això crea imatges dures i a
vegades difícils d’entendre. Crec que molt cops, els propis agents, estan
totalment en desacord en alguna ordre que reben. Però en el fons nosaltres amb
el nostre treball diari, moltes vegades també hem fet coses que no s’ajustaven
a les nostres pròpies conviccions, ja que el que menava decidia per altres
camins.
Piquem
de mans i desitgen que els nostres
agents d’ordre, sanitaris i bombers continuïn treballant i actuant amb cel, com
la gran majoria estan fent fins ara
i molt més en aquest moments actuals tan
necessaris per la bona resolució d’aquest problema nou i complicat.
Salvador
CM
1 comentari:
Es molt lloable la previsió de en Salvador CM de valorar els serveis públics d'un país. abans d'anar-hi, perquè tranquil·litza molt el fet de saber que, en un possible moment de perill, es podrà rebre l'ajuda necessària per a superar-lo. I aquests dies en que ens amenaça a tots un perillós virus, aquesta ajuda ens ha arribat gràcies a la gran tasca de metges i infermeres que, amb els hospitals superats, s'afanyen incansablement a curar els malats, a combatre els contagis i a disminuir l'epidèmia. L'aplaudiment que se'ls dona cada dia, a les 8h. del vespre, el tenen ben merescut.
Publica un comentari a l'entrada