 |
| Conglomerat de petites coses |
Durant aquest dies de reclusió obligatòria han passat
moltes coses, unes directament relacionades amb el corona virus i altres molt
menys importants o que inclús poden ser notícies d’estiu d’aquelles que en
dèiem el “monstre del llac Ness” que servien per entretenir a la clientela. Aquest article vol ser un conglomerat de
coses tranquil·les ja que els nostres mals no volen soroll
 |
| Un nen obès menjant un DONUTS |
A França deien que pujava el nombre de persones obeses, especialment en nens, ja
que el no poder sortir a jugar i estar tot els dia mirant el mòbil o les tabletes feia que les calories que es produeixen no es cremin i es converteixen en grasses, cosa que també diuen que fa el consum de Donuts i menjars similars. Aquest tema només va sortir un dia i no va tenir cap ressò
 |
Lluint el elàstics blaus
diferents als de la cançó´
ja que els meus van lligats amb pinces |
I em vaig preguntar: I les persones grans, també ens hem
tornat més obeses?. Segur que haurà algú que n’haurà fet una estadística i ja
ens ho dirà. Jo només puc dir que en el meu cas la cosa no ha anat així, sinó
que més aviat m’he aprimat una mica i el meu problema era que em queien els pantalons, Oi que és un problema
tonto? Segur que sí, però fins que vaig poder sortir i comprar-me uns elàstics,
no es va solucionar. Vaig comprar els que em van semblar més bonics. Vaig pagar i després vaig buscar a internet altres botigues. Totes eren més econòmics, però cap em va agradar. Menys mal
 |
Les meves dents, també s'han mogut.
És un altre signe de que
ens fem grans |
En vaig parlar amb un amic meu, més gran que jo, i em va
fer una pregunta. T’has mirat les dens?. Davant la meva resposta negativa, va
afegir: Passa la llengua per darrera les
dens i és molt probable que notis que no les tens tan ben alineades com les
tenies i alguna vol ocupar l’espai de la del costat. El nostre cos, al llarg de
la vida, fa la corba de Gauss: creixem, ens estabilitzem i baixem, i ara estem
en aquesta part.
 |
A les andanes del metro
és difícil guardar les
distàncies |
Divendres passat, a la pàgina 2 de La Vanguardia, en el
quadre “Pensem que...” comenta “un efecte previsible” i que ens efecte de forma
especial a les persones grans: Fa poc
dies ens van advertir que per evitar concentracions de persones no utilitzéssim
el bus, metro, etc ..., i féssim servir
els transport privat. Les persones grans ho vàrem tenir clar. Aniríem en cotxe,
però ens han imitat persones dels pobles veïns que tampoc volen venir ni en bici i
menys en patinet, que eren les altres ofertes que es proposaven. I que ha passat?: que la contaminació ha pujat a nivells
superiors als que teníem abans del confinament. I s’ha complert la dita “Els ha
sortit el tir per la culata”
Al que a mi m’ha fet molt feliç
és sortir al balcó
i
veure que
en el parc infantil
hi tornen a jugar
nens petits
Joan
1 comentari:
Per la fotografia que acompanya aquest interessant article, queda ben clar que el confinament no engreixa gens, més aviat el contrari. Malgrat l'elegància dels elàstics, la figura del nostre bon amic Joan T. queda molt estilitzada i no sembla que li sobri ni un gram de pes. En fi, que el confinament no engreixa gens.
Una altra cosa és la ineludible corba de Gauss, que al final fa baixada i ens ho desballesta tot, les dents, els cabells, la musculatura i fins les ganes d'anar en bicicleta. Sortosament ens alegra veure que els nens ho poden tornar a fer i que la vida continua.
Publica un comentari a l'entrada