Hola
amic, uf! Com va aquesta calor/fred?.
Doncs mira, avui he pogut pujar perquè el meu robot, sí home, no recordes que te’n vaig parlar l’estiu passat?
No, no és cap beneiteria, si llegeixes els diaris, ja sabràs que cada vegada més es fabriquen robots de tota mena. Al Japó ja fa alguns anys que hi ha robots per ajudar a les persones grans i a alguns hospitals d’aquí ja en tenen treballant.
Bé,
deixa de fer aquesta cara, jo segueixo amb la història. Així que m’he llevat, m’he quedat estorada,
m’he trobat al menjador el meu robot parlant, bé això és un dir, amb un altre de
molt semblant a ell, però fins i tot m’ha semblat que s’assemblava al meu tiet
Joan; el meu Taochip; te’n recordes que
es diu així?, es veu que ha notat el meu ensurt i a vingut ràpidament a
disculpar-se. M’ha explicat que era el nou porter de la finca i que venia a
presentar-se i a comprovar que tot estava bé. Segons sembla, el president de la
nostra comunitat s’havia posat en contacte amb l’empresa on vaig comprar el
meu, després de veure la bona feina que fa, i en una reunió van decidir comprar-ne
un.
El nou robot aleshores m’ha dit:
- Em
dic 325 i sóc el seu porter de confiança. Només ha de polsar el meu nom al seu telèfon
i jo respondre immediatament. Bip. L’horari
de vigilància i atenció serà de 24
hores.. Les escombraries les recolliré a les 21 hores, després em retiraré a
l’habitació que hi ha al costat del taulell, per estar alerta si algú necessita res i
vigilar la finca. Disposo de tots els telèfons d’urgència i naturalment el dels
mossos, per si hi hagués algun problema. Que passi un bon dia.
Només aleshores m’he adonat que se m’havia quedat la boca oberta tota l’estona, jo ja estic acostumada als robots i també les persones d’aquest barri coneixen prou el meu i no li fan ni cas, és més, quan va a comprar a les botigues el deixen passar per veure admirats com actua. Sempre em fan comentaris positius del seu comportament. Estic tan orgullosa d’ell.
Ui,
quin xiulet més fort que has fet, fes el favor, gairebé em deixes sorda. Però
què és això? Tens un Robot Rumba per netejar! Ja veig ja com deixa el caminet, net de fulles seques. Que callat
ho tenies, ara m’he enfadat, jo t’ho explico tot i tu, quant fa que el tens?
Abans que jo comprés el meu? Quina poca confiança! Saps que et dic, que marxo, ja tornaré així que m’hagi passat el disgust.
Fins
aviat!,
Carme AFOPA
1 comentari:
La tècnica avança a passos de gegant i ben segur que el dia de demà, els robots dels que ens parla la Carme seran uns servidors domèstics molt habituals.
Ara ja corre per casa meva una espècie d'escombra-aspirador que, tot solet, va netejant la pols de tots els racons de la casa.
Ben segur que el dia de demà n'hi haurà alguns que ens també prepararan el dinar i ens faran el llit. Cal tenir esperança en el futur.
Publica un comentari a l'entrada