diumenge, 25 d’octubre de 2020

Persones grans

 

Per protegir les portes de les nostres escoles.
amb la eliminació d'un carril de circulació,
s'estan pinta ratlles amb diferents tons de color verd

Bon dia amic, quina pau.

Si home, tu perquè hi estàs acostumat però últimament Barcelona està molt densificada i fins i tot ara que hi tenim tanta pintura, és un desgavell.

Mira, jo el que vull avui és parlar-te de nosaltres, si home, no facis aquesta cara, vull dir de totes/tots aquells que tenen la nostra edat.


Les persones grans no només pensem en divertir-nos
sinó que treballen en accions socials i sempre des de
un voluntarietat compromès 

Les persones grans avui som molt conscients de les nostres capacitats. Fins fa uns anys la família i el treball ocupava una part important en les nostres vides, ara cada vegada més, el treball es fon en la nostra memòria per donar pas a un concepte més social com és el voluntariat i la col·laboració. Les nostres capacitats no han perdut la il·lusió de decidir sobre les nostres vides, tenim una gran capacitat humana i experiència suficient, entre altres, que ens permeten seguir decidint sobre la nostra manera d’actuar. Som col·laboradors i l’esforç que pot constituir una obligació, per exemple familiar, un voluntariat, etc. es veu compensada per la nostra habilitat i enginy de saber fer i la sensació d’esforç es redueix en favor d’altres qüestions més beneficioses.

Alguns de nosaltres vàrem participar en l'última 
Convenció de les Veus de la Gent Gran,
on el tema estrella va ser la relacions amb els joves,
que per primera vegada hi eren presents

És clar que s’han d’unir sinergies amb els/les joves per tractar temes de futur, i també les entitats socials, les educatives, les sanitàries, de lleure, etc. han de canviar el seu rol, potenciar els valors personals i impersonals, és necessària una xarxa on tothom i tinguem cabuda. També les administracions han de potenciar la interrelació, els valors i l’economia.

Aquests emblemàtics fanals de Barcelona
tindrien que il·luminar una Ciutat per tothom on,
en aquest tothom,
les persones grans ens hi troben bé

Ai noi, m’agradaria viure en una Barcelona que fos un model per a tothom i si ens ho proposem fent que cada barri aporti idees, sabent allò que hi passa, fent que ens coneguem millor, fent una gran xarxa, etc. millorarem segur.

A les residències de persones grans hem tingut moltes baixes,
però no les convertim en presons  
La Covid ens ha donat l’impuls, ara som més conscients de quina ha de ser la nostra manera de fer, abandonar una mica el nostre jo per provocar encreuaments entre tots nosaltres.

Bé no diré res més, ja veig que no hi creus gaire amb això.

Serà millor que torni un altre dia.

 

Carme. AFOPA

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Estic molt d'acord en la conveniència de potenciar una xarxa en la que puguem entrar-hi totes les persones grans i que ens ajudi a conèixer-nos millor i a potenciar les nostres relacions socials. També subscric l'afirmació de que les persones grans som molt conscients de les nostres capacitats.
Potser per això mateix, no estic tant d'acord en la nostra habilitat i enginy de saber fer, perquè els anys no passen en va i moltes vegades l'habilitat d'abans se l'ha endut el vent i s'ha esvaït cel enllà, com el fum.
De tota manera, crec fermament, com la Carme, en l'obligació moral que tenim totes les persones grans, de treballar per a una millora de les relacions socials. Ens cal perseguir sempre aquest objectiu i no defallir mai.

Dolors Fita ha dit...

Quins records m'ha portat la foto. No sabeu pas com us anyoro

D. Fita