Bon dia amic, quina pau.
Si
home, tu perquè hi estàs acostumat però últimament Barcelona està molt
densificada i fins i tot ara que hi tenim tanta pintura, és un desgavell.
Mira,
jo el que vull avui és parlar-te de nosaltres, si home, no facis aquesta cara,
vull dir de totes/tots aquells que tenen la nostra edat.
Les
persones grans avui som molt conscients de les nostres capacitats. Fins fa uns
anys la família i el treball ocupava una part important en les nostres vides,
ara cada vegada més, el treball es fon en la nostra memòria per donar pas a un
concepte més social com és el voluntariat i la col·laboració. Les nostres
capacitats no han perdut la il·lusió de decidir sobre les nostres vides, tenim
una gran capacitat humana i experiència suficient, entre altres, que ens
permeten seguir decidint sobre la nostra manera d’actuar. Som col·laboradors i
l’esforç que pot constituir una obligació, per exemple familiar, un
voluntariat, etc. es veu compensada per la nostra habilitat i enginy de saber
fer i la sensació d’esforç es redueix en favor d’altres qüestions més
beneficioses.
És
clar que s’han d’unir sinergies amb els/les joves per tractar temes de futur, i
també les entitats socials, les educatives, les sanitàries, de lleure, etc. han
de canviar el seu rol, potenciar els valors personals i impersonals, és
necessària una xarxa on tothom i tinguem cabuda. També les administracions han
de potenciar la interrelació, els valors i l’economia.
Ai noi, m’agradaria viure en una Barcelona que
fos un model per a tothom i si ens ho proposem fent que cada barri aporti
idees, sabent allò que hi passa, fent que ens coneguem millor, fent una gran
xarxa, etc. millorarem segur.
Bé
no diré res més, ja veig que no hi creus gaire amb això.
Serà millor que torni un altre
dia.
Carme.
AFOPA
2 comentaris:
Estic molt d'acord en la conveniència de potenciar una xarxa en la que puguem entrar-hi totes les persones grans i que ens ajudi a conèixer-nos millor i a potenciar les nostres relacions socials. També subscric l'afirmació de que les persones grans som molt conscients de les nostres capacitats.
Potser per això mateix, no estic tant d'acord en la nostra habilitat i enginy de saber fer, perquè els anys no passen en va i moltes vegades l'habilitat d'abans se l'ha endut el vent i s'ha esvaït cel enllà, com el fum.
De tota manera, crec fermament, com la Carme, en l'obligació moral que tenim totes les persones grans, de treballar per a una millora de les relacions socials. Ens cal perseguir sempre aquest objectiu i no defallir mai.
Quins records m'ha portat la foto. No sabeu pas com us anyoro
D. Fita
Publica un comentari a l'entrada