diumenge, 13 de desembre de 2020

La vida social de les persones grans i el Covid


En el pessebre del Museu Marés
el naixement té lloc a la platja de Tossa de Mar

Les persones grans no ens escapem d’aquest virus que ens està deixant sense vida social. Com que tenim els Casals i espais similars tancats, no podem fer gran cosa, però continuem presents en el món amb notícies que parlen de la vida i no de la mort. Encara podem fer passejades pels jardins, com el de la Ciutadella, contemplar el pessebre del Museu Marés (amb cita prèvia) i altres, o en alguns actes culturals, com va ser la visita al Centre d’Arts digitals comentat en l’article de fa quinze dies.

Pintures de Pere Pruna
en el Centre Cívic que porta el seu nom

En aquest curt període de temps he participat en dos actes, també culturals, relacionats amb la les Persones grans. Tots dos sota l’àmbit de l’Ajuntament. Un, en el meu Districte, en el Centre Cívic Pere Pruna, i l’altre, a la plaça de Sant Jaume, en el saló de Cròniques. 

El dia de l'inauguració de l'exposició.
El Sr. Regidor compartint unes paraules amb la Dolors,
que és la persona que des del Districte ens cuida a les persones grans.

El primer ha tingut lloc en el Centre Cívic Pera Pruna, i és una exposició titulada “Vivències Covid de la gent gran del Districte”, i com es veu, els protagonistes som nosaltres, les persones grans. El dia 3, el Sr. Regidor Albert Batlle, el va inaugurar i  estarà obert fins a Nadal. L’entrada era limitada al aforament permès, amb pressa de temperatura inclosa. (Tot controlat) 

Vista parcial de la exposició on es veu el seu lema,
"Notícies del Covid des de la mirada de la gent gran."
(Nota: al final hi han unes imatges de com ens veuen a les persones grans)

El Centre Cívic Pera Pruna era un antiga capella d’un convent de monges del barri construït l’any 1928 per l’arquitecte Sagnier i va estar oberta al culte fins l’any 1970, però no va passar a l’Ajuntament fins el 1998, quan ja estava en un estat ruïnós. Ha pres el nom de Pera Pruna, que va ser el pintor que la va decorar. 

Detall del frontal de la sala

Els segon es tracta de la XLIII edició del Jocs Florals de la tardor, destinats a poetes de més de 60 anys, que organitza l’entitat A.C.A. i  que des de la primera edició, el dia del repartiment de premis es fa en una sala del Ajuntament, actualment en el saló de Cròniques i que aquest any es va fer el dia 9 de desembre presidida per la Reina de la Festa, Srta. Maria Caulas i Caulas, i que el Regidor de les persones grans Sr. Juan Ramon Riera. L'assistència s'ajustava al aforament previst, i va quedar limitada als guanyadors amb uns pocs familiar, mantenidor dels Jocs, Sr. Josep Antón Soldevila, que ens va llegir el seu manifest "La lírica i la poesia", Jurat, la Secretària, Sra. Maria Bonafont, i una petita representació de l'entitat organitzadora. (Tot controlat)

El Sr. Obiols llegint el seu vers.

Els premis convocats eren els clàssics: Flor Natural (amor)  atorgtat a la Sra. Anna Mª Ficoulat i Coll, de Ciutadella (Menorca) pel seu poema "La nit crua", Englantina (pàtria) al Sr, Salvador Obiols Gómez,  de Viladecans, pel seu poema "La nit crua", Viola (fe), al Sr. Lluís Buquets i Fabulosa, d'Olot, pel seu poema "Apòstrof"Tema lliure, al Sr. Aureli Trujillo i Cabezas, de Reus, pel seu poema "Al bressol de l'esperança", i un premi nou sobre un tema lliure, però molt curt, nomenat Inter Generacional, dirigit a autors joves de menys de 30 anys, i que va correspondre a la jova Berta Vallribera i Gallifa, de Barcelona.  

La jove Berta anant a llegir els seu
Joan

Fotos d'alguns quadres de l'exposició






1 comentari:

Miquel M. ha dit...

Es molt agradable saber que malgrat les limitacions que ens imposa el maligne virus de la Covid, encara existeix la possibilitat de realitzar agradables actes culturals, com els que ens explica en Joan T. en el seu article, un emotiu article que, en les circumstàncies actuals, és com una saludable injecció d'optimisme per a tothom, i especialment per a nosaltres, les persones grans, que limitats en les nostres relacions habituals, enyorem molt la normalitat perduda.