Les
necessitats bàsiques, quines son? La resposta més immediata és enumerar aquelles
que ens mantenen vius: alimentar-nos, descansar, vestir, la salut o disposar
d’un habitatge, entre d’altres i així ha estat des de sempre, si no les
satisfem la nostra supervivència és inviable.
La
COVID-19, ens ha caigut com una llosa que ha esclafat en un tres i no res com
ens organitzàvem i comportàvem, sobretot en el primer món consumista. Hi ha
clarament un abans i un desprès i a més radical, pensem en el que fèiem o veiem
fer o ens oferien i venien abans i comparem. Hi ha unes diferències que mai
hauríem cregut que s’implantarien tant ràpidament. Poques vegades hi ha hagut
canvis tant sobtats i no desitjats i que afecten tot el planeta.
Ens
hem despertat a una realitat nova que difícilment retornarà al passat. Aleshores
que fer? Primer, entendre que és essencial per a l’ésser humà. Acostumats a
disposar de béns il·limitats (em refereixo al nostre primer món) de forma
capriciosa però dient-nos a nosaltres mateixos que sense ells no podríem viure,
hem vist que si, que no ens eren tan imprescindibles.
I
aquí arribem a la cultura, quin lloc ha d’ocupar, és una necessitat essencial
per viure? Ens omplim la boca, començant pels polítics, que la cultura és una
prioritat i al mateix temps queda relegada i maltractada. Ho veiem cada dia, els
seus creadors i intèrprets marginats, les seves infraestructures tancades,
insostenibles, els públics desemparats. Tanmateix la demanda de cultura per
altres mitjans s’ha incrementat, les noves tecnologies han intentat omplir
aquest buit. Però no és la solució. Necessitem compartir, socialitzar, trobar-nos
que a més forma part de l’intercanvi cultural. I aquí ens adonem que la manca
de la cultura ens asfixia com la COVID-19 ho fa amb els pulmons.
Ray
Bradbury a ‘Fahrenheit 451’ ens presenta una societat rica, altament
tecnificada, que vivia en una ociositat simple i superficial. I el poder
perseguia tota forma de vida cultural. Eren uns ciutadans captius, només uns
quants valents, els que memoritzaven el saber i el geni humans, tot i viure
amagats i amb por, eren lliures com només pot ser-ho qui té capacitat per aprendre, per, en definitiva, ser culte.
Les
persones i les societats incultes o amb una cultura pobra son més manipulables
que les que tenen eines pel discerniment, aquestes cauen menys en els paranys
que els hi paren les “fake news” i els populismes que troben aparentment
dreceres ràpides i fàcils per resoldre problemes complexos.
Considero que la CULTURA
és un bé essencial per a l’ésser humà.
Ernest
Escasany Ferreres
3 comentaris:
L'epidèmia de la Covid que ens ha caigut al damunt, és com la plaga de la llagosta, que ho deixa tot destrossat al seu pas. Costarà força de recuperar el ritme d'abans i no hi ha dubte de que la cultura ha estat la gran perjudicada, quan és ben cert que la cultura, com ens diu l'Ernest E., ens ajuda a ser més sociables, a compartir idees i a fomentar les nostres relacions d'amistat.
Cal que tots ens esforcem per aconseguir que la cultura torni a ser el lluminós far orientador que il·lumini el nostre futur col·lectiu.
Ja em feiu patir al no veura el vostra article. Jo crec que la cultura es primordial, Segon el tema ens alimenta l'esprit. Si es tracte de llibres, ens fa viatjar, coneixer,mon. La música ens emociona. La cultura es com un ventall, que obert, ens omple els sentits.
Dolors F.
Força interessant el comentari de l'Ernest. Precisament estem vivint una prova del mal que han fet les "Fake news" a Estats Units. Hem d'estar ben atents, i no donar per bo tot el que ens diuen o llegim, sigui qui sigui l'autor.
Carme
Publica un comentari a l'entrada