Bon
dia, estimat amic, per fi torno a ser aquí i avui no puc evitar parlar-te de la
dona, sí!, ja sé que potser podríem aprofitar el temps parlant de com han
florit aquests arbres per exemple, però..., que és aquesta cara que fas?, perquè
mira, tinc la sensació que encara som primitius en molts aspectes; ara que les
dones hem decidit fer saber els abusos que patim en una societat
democràtica???, com és la nostra, tot fa aigües, per exemple, has sentit parlar
de la bretxa salarial?, i la quantitat d’assetjaments que surten a la llum en
aquest moment?, i com pot ser que la majoria d’aquests es doni en l’àmbit
familiar? Sí, no cal que em miris així, és que gairebé mai parlem dels nostres
drets, oi?, però seria cruel pensar que només som nosaltres les que sempre
patim aquestes coses, pitjor és els infants, nens, joves i persones grans, no
les oblidem, que són aquelles que menys poden defensar-se.
Que
jo exagero? El maltractament és molt ampli i té diversos prismes, per això ens
cal una legislació amb el mateix dret d’efectivitat i garantia que tenen els
altres drets fonamentals. També és necessari fer campanyes de sensibilització
amb la cooperació de tota la societat. No dissimulem, s’ha de castigar als
culpables d’aquests actes i hi ha massa ocasions en què la llei sembla que fa
culpable la víctima.
Mira,
justament avui he llegit al diari Social.cat que un estudi d’Amics de la Gent
Gran, destaca que un 53% dels seus usuaris han sentit discriminació envers el
col·lectiu. Però, com hem de dir que no som un col·lectiu, no tenim un sufix,
totes les persones arriben a ser grans!!!
Sí, avui
estic enfadada, tens raó. Tu saps que encara hi ha moltes persones grans,
bàsicament, que tenen por a sortir de casa per la pandèmia, i que s’han
incrementat els suïcidis, i també els abusos. Home!, això és intolerable, però
és que no hi ha vergonya?, això és criminal!
Bé,
vull demanar-te disculpes per aquesta conversa tan poc agradable, tants dies
sense parlar i jo vinga a queixar-me. Et prometo que el pròxim dia que en veiem
parlaré en positiu, que hi ha moltes coses bones per dir.
2 comentaris:
És cert que cal avançar més en la lluita contra la discriminació de gènere, però també és cert que ha millorat força en comparació a temps passats.
Cal ser positius, com ens diu la Carme, i confiar en que el demà serà millor.
Hola Carme, tens, com sempre, tota la raó. En el mon fa falta aquesta senssibilitat que
tenim les dones. Ara hi han mes homes que se implican amb aquest tema, pero las lleis
se están quedan absoletes per tlot el que está passant.
Es un plaer lleguir-te
Cordialment, D. Fita
Publica un comentari a l'entrada