He
de confessar que sempre he estat
enamorat de la dona amb el sentit
platònic. Home de la generació de la postguerra he palpat entre familiars,
amics i la societat en general del profund masclisme que va impregnar i encara
impregna les relacions homes i dones. Al meu entorn sempre he notat una espècie
de menys preu cap al sexe femení, una forma subtil de fer veure a la dona que
elles eren éssers inferiors i això també havia calat amb el meu món de mascle.
Però a mesura que vaig anant madurant vaig saber ponderar realment que eren les dones qui realment portaven
les rendes de la societat, no amb grans projectes ni grans economies (perquè en
aquells temps no les deixaven) sinó amb els petits detalls de la vida, que en
el fons són els que fan funcionar el món.
He tingut de referents a la meva àvia i la mare
que amb els seus exemples vaig veure el que eren capaces d’aconseguir, dones lluitadores, que amb pocs recursos van tirar
endavant una família, amb amor, estima, en moments de grans caresties i donant
l’escalf per mantenir la seva cohesió.
No trec
importància ni molt menys el treball i dedicació dels homes, però en conjunt,
els de la meva edat aportaven els diners a casa i la resta la pobra dona ho havia
de trillar sola. Hem tingut els homes la sort d’acabar la feina amb un horari
establert, cosa que les dones no l’acaben mai.
Jo vaig
tenir l’oportunitat d’estudiar amb una família de recursos minsos, amb gran
esforç per part dels pares i meva, però aquesta oportunitat no la van tenir les
meves germanes, potser tampoc van insistir i no tenien les idees tan clares com
jo les tenia, però de fet ja van acceptar el seu rol de dona.
Amb reportatges dels camps de refugiats que per desgracia hi ha al món, veus que la mà de la dona és capaç amb pocs mitjans de mantenir una situació digna de la seva família.
He
col·laborat des de fa molts anys amb entitats que es cuiden de persones sense
llar i hi ha una dita que expressa molt la qualitat d’una dona: si dónes deu
euros a un home, va al bar, es fa un cafè, un entrapa i es compra un paquet de
tabac; si dónes deu euros a una dona, compra un pollastre, fa caldo i croquetes
i encara li sobra per comprar pa i altres petites coses. També és cert, que si
un home es queda vidu és molt probable que els fills quedin en custodia dels
avis o familiars. Si es una dona, farà el que “calgui” per continuar-los tenint
agrupats.
Per això tinc d'aplaudir la gran tasca que fan les dones en la foscor,
i espero que cada dia més, en la llum.
Salvador
CM
2 comentaris:
La igualtat entre homes i dones és una fita de justícia, que encara no s'ha assolit plenament. És cert que s'ha avançat força des del temps de la meva joventut, quan a la Universitat de Barcelona vàrem finalitzar els estudis de Dret, 80 nois i 5 noies, però la plena equiparació que demana en Salvador CM, encara no s'ha assolit plenament.
De tota manera, observant la conducta social dels meus néts i nétes, i també la de molts nois i noies de casa nostra, molt decidits i decidides, sóc força optimista de cara a un futur força més just i equilibrat.
Ja se que no estás sol amb aquesta opinió, pero GRACIAS, sempre agrade sentir algun
reconexeiment.
D. Fita
Publica un comentari a l'entrada