diumenge, 13 de juny del 2021

No tots són iguals

 

Sembla que el primer objectiu d'un polític és aconseguir una cadira,
però, com les cadires, no totes són iguals.
Segons com s'hi assentin, el país anirà bé o malament.

Popularment és molt normal fer servir l’expressió que tots els polítics són iguals. Segurament una part del món polític s’ajusta a aquest comentari. Però un cop aconseguida la “cadira,” que és una de les màximes expectatives d’un polític, la forma de desenvolupar el seu programa varia molt. Les seves idees socials, la seva empatia, equip del que se sap rodejar i la majoria parlamentària que disposa, pot fer que un país marxi amb bona direcció a tot al contrari.

 

la mafalda tot i sent una nena,
volia canviar el món.

No podem pensar que el carisma polític de la cancellera Àngela Merkel, sigui comparable amb l’actuació del president de Rússia Vladímir Putin. I tal com s’ha vist als E.U.A. el que ha fet aquest nou president amb cent dies de mandat, no té res a veure amb el seu predecessor tant conflictiu com incendiari. Queda clar, que els bons polítics amb les seves actuacions, poden fer canviar un país. Tampoc podem pretendre, que tot el que facin sigui del gust de tothom perquè això seria un veritable miracle. 

En democràcia,
les urnes són el millor instrument per aconseguir governs.

I en els països democràtics la manera d’aconseguir un govern, millor o pitjor passa del tot per unes urnes.

El tardar tant en fer govern ens ha fet recordar
els trens de la RENFE que no complien mai el seu horari.

He volgut fer aquesta reflexió pensant amb els problemes per formar govern aquí al nostre país. Amb un atur important, una pandèmia que encara no s’atura, una distribució de fons europeus a repartir el millor possible, una pujada de l’extrema dreta i molta gent a la presó, amb tot això s’ha de posar fil a l’agulla el més aviat millor. I sense capità i uns bons oficials el vaixell no tira cap a bon port. Sembla que per fi in extremis, s’ha arribat a un acord i podem ja cantar victòria. Però el problema de trigar tant per aconseguir un nou govern no és pas un problema de casa nostra, sinó que forma part de gran part dels països democràtics.

Si les empreses passessin el temps
jugant estirar la corda.
aviat tancarien.

Amb aquest estira-i-arronsa per aconseguir formar govern, es perden hores i hores que fa que el país en surti perjudicat. Si aquesta manera de fer, l’apliquessin les grans indústries ben segur que  podrien representar una gran pèrdua econòmica.

Quan els polític especulen amb noves eleccions
es juguen els diners de tots
Si es juguessin els seus, segur que certes coses no les farien.

És trist que quan uns dirigents polítics especulen amb unes noves eleccions, no sabrem mai els motius que els hi porten, però de segur que mai serà pensant en les persones que els han votat i donat la seva confiança

Amb tot, diuen que la democràcia continua sent la millor de les formes de govern. Confiem.

Salvador CM

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

El benestar i la prosperitat de un país depenen en gran manera de la honestedat dels seus governants. Estic d'acord amb en Salvador CM en que la democràcia és la millor, la més justa i més equitativa forma de govern, sempre i tant que faci honor a la seva etimologia, i sigui realment el que indica el seu nom: un govern de la gent i per a tota la gent, sense privilegis, ni favoritismes ni portes giratòries.

Dolors Fita ha dit...

Que Deu il.lumiuni als nostres polítics, perque no ho veig gaire clar,
He sentit un comentari sobre Oriol Junqueras, que la veritat no he
acabat d'entendre, (com altres coses), Aragonés va a visitar a Puigdemont,
quan amb la Laura ha tingut que tragar "quina". Aragonés actuará segons e4l
seu criteri o seguirá "consells" de Junqueras.
Anirem seguint mb els millors desitjos les properes novetats i a veura
quines coses es milloran.
Salutacions a tots