Bon dia, amic meu. Sembla que la calor en aquest parc se suporta millor. Avui tenim una bona notícia, bé, o això penso. Segons els investigadors de la Fundació Pasqual Maragall, han detectat que les persones amb risc incrementat de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer mostren una pèrdua de pes que podria precedir el deteriorament cognitiu. Bé, en concret han descobert que la pèrdua de pes pot precedir la de biomarcadors alterats de la malaltia d’Alzheimer, com l’acumulació de les proteïnes Tau i Beta-amiloide al cervell, en persones sense alteracions cognitives. L’acumulació d’aquestes proteïnes comença a detectar-se fins vint anys abans de la manifestació dels primers símptomes cognitius.
El
principal autor de l’estudi és el Dr. Oriol Grau qui comenta que incorporar un
indicador dels canvis de pes corporal en els índexs de risc pot ajudar a predir
quines persones tenen més risc de desenvolupar deteriorament cognitiu associat
a l’Alzheimer i proposa que ens facin proves més específiques o possibles
estratègies de prevenció, si és el cas.
Bé, home ja sé que de moment no t’has pas de
preocupar per això, però cal tenir en compte aquests estudis, i no et pensis
que això és un bla, bla, no, aquest estudi ha estat publicat a la revista “Alzheimer’s
Research & Therapy”, però, ha comptat també amb la participació
d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, de Roche Diagnostics
International, de la University Hospital de Suècia, Center...
Ai, que passa?, perquè no puc seguir, és bo
saber totes aquestes coses. Vaja!, vols dir que com que no t’afecta, no cal
parlar-ne més. D’això se’n diu egoisme.
Mira!, aquella noia acaba d’arrancat una
d’aquelles fulles tan altes i se l’emporta, que et sembla bé?, Si jo fos tu, no
li deixaria fer, home!, les plantes s’han de respectar i més en aquest parc que
és protegit.
Ai, em sembla que et fas vell i rondinaire.
Apa, fins a un altre dia.
Mira que n’ets de ceballot,
Carme AFOPA
3 comentaris:
Tant de bo que a més de descobrir-se signes precursors de l'Alzheimer, també aviat es descobreixin remeis per combatre aquesta penosa malaltia.
La Carme acaba el seu article qualificant al lector de vell i rondinaire. Per la meva part, havent sobrepassat ja els noranta anys, no puc negar aquest qualificatiu de vell, però el de rondinaire em posa en un compromís: si protesto dient-li que no ho sóc, li dono la raó, i si no protesto, és que ho accepto. Algú podria ajudar-me a resoldre aquest dilema?
Crec que la resposta a la teva pregunta per mi no és una pregunta lògica ja que protestar NO és rondinar. Protestar podem continuar protestant fins que ens morim. Rondinar també ho fan els nens
Joan
Mira. Tu puedes hacer lo que quieras, gruñir, chillar, llorar reír. Nadie tiene derecho a criticarte. Adelante con la vida... Adelante!!!
Mary Luz
Publica un comentari a l'entrada