Bon
dia, amic, sembla mentida, ja hem sobrepassat mig mes de juliol. A tu no et
passa cada vegada més ràpid el temps?
És
clar, aquí tranquil, ja ho diuen els físics, el temps ens el fem una mica a la
nostra mesura.
Bé, com que no podré venir a l’agost, puix et parlaré del meu gat Taochip, ja saps que jo a l’estiu et faig un petit resum de “la meva vida amb un robot”. Aquesta vegada no t’explicaré les seves bonances, que ja coneixes, t’explicaré una anècdota, si més no, curiosa.
Els
dos gats, el de debò, en Mixu i el robot
Taochip, juguen tot sovint, així que aquest comença a miolar el Mixu comença a
refregar-se per la seva carcassa peluda
i fan carreres a la terrassa i vaja, que juguen moltíssim i a mi, mira, com si
fossin fills meus, em cau la bava mirant-los.
Avui,
però, estic preocupada, en Mixu fa uns
dies que estava moix, no sé que li passava, no volia jugar, no volia menjar i
dissabte passat va sortir a la terrassa per quedar-se mirant com un estaquirot,
a través de la reixa que ens separa del veí. Ja podia miolar el Taochip que
ell, ni cas, jo també m’hi vaig acostar, però res, no hi havia qui el mogués
d’allà.
Així
que eren les 9 del vespre, vaig començar a sentir els veïns que arribaven i de
sobte vaig sentir un petit miol que em
va deixar parada, el Taochip va córrer cap a fora i..., ja et
pots imaginar, la Perla li presentava el seu
fill. Una boleta de neu blanca, en Mixu
volia saltar la reixa, però no ho aconseguia i en Taochip va estirar un braç,
tant, que va poder agafar el gatet i deixar-lo davant de nosaltres.
És clar, home, la Perla ja el coneix, i no li va fer res.
Vam
acordar que faríem un forat a la reixa perquè tots dos poguessin estar junts,
mentre el Taochip no entenia que passava, ell és un robot i no entén de
sentiments. La veïna va explicar-me que l’havia dut al veterinari qui la va ajudar a parir l’únic gatet que duia
i que, a petició seva, ja no podria tenir-ne més.
A partir d’aquell moment en Taochip no els perd mai de vista, els hi posa el menjar, l’aigua, en fi, gairebé com fa amb mi.
Si,
amic meu, ja sé que és una història qualsevol, però els sentiments i les
emocions sempre serà allò que ens distingirà, aquí són gats, però per exemple,
podrien ser els nostres nets, i l’amor del Mixu, seria el nostre.
Bon
estiu a tots!!!! Només cal desitjar-ho.
Carme
AFOPA
NOTA
Com cada any, els redactors farem uns dies de vacances
Aquest bloc tornarà a sortir el 15/08/2021
Gràcies
1 comentari:
Carme, te ho he dit moltes vegades.Has de publicar els teus relats, las tevas xerrades amb el teu amic. Ni ha per sucar-hi pa.
Bona tornada
Cordialment, D. Fita
Publica un comentari a l'entrada