Pocs dies abans de les festes de la Mercè la meva filla amb va comunicar que amb el seu marit i la meva neta anirien a Andorra i em van convidar a anar amb ells. Evidentment vaig acceptar i quan van venir a buscar-me, vaig descobrir que ho feien amb un cotxe que no era el seu. El meu gendre li feia il·lusió de provar un cotxe elèctric, el més petit dels TESLA, i el va llogar. I a mi també amb va fer il·lusió anar-hi
Aquest cotxe estava equipat amb les últimes novetats de les noves tecnologies. Tenia una pantalla molt gran que a més de veure el GPS, veies la situació del teu cotxe dins la carretera, els cotxes que teníem davant o al costat, i tots els obstacles que podien sortir, i podies connectar-te a Internet
El motor es tan silenciós que no saps si funciona o no, i
quan corre ho fa amb una suavitat que no ho notes. I ara el meu gendre va
començar a fer proves sobre els automatismes del seu joguet i ens vàrem
emportar algun ensurt. Total, que a la tornada la meva neta el va portar de forma convencional i vam anar més
tranquils.
El que no em va agradar és que en arribar a La Seu
d’Urgell vam tenir que parar una mitja hora per carregar la bateria i el GPS del cotxe en hi va portar. I sort que era en carregador ràpid
A Andorra vam anar al mirador del rellotge, que encara que jo ja l’havia vist aquest estiu, ara el vaig veure en un dia no massa clar i que feia un fred que pelava. Vaig quedar boca badat per la quantitat de gent que hi havia i que pujava a peu des dels aparcaments. Santa Joventut!
Aquesta vegada vaig poder tenir una xerrada amb el meu cosí, ara jubilat, i que sempre havia treballant en el món de l’automoció, primer a la Mercedes i després a la BMW. Ens va comentar que cap d’aquestes marques bones estan entusiasmats amb el cotxes elèctrics, ja que el problema de les bateries és molt gran i que el començarem a veure quan s’hagin de canviar i llençar, ja que són com els residus de les nuclears, que han de tenir un cementiri propi. El futur està en l’hidrogeno
El segon dia ens va ploure a bots i barrals i no vam poder fer grans coses. Volíem passejar per la vall d’Íncles, però vam tenir que acontentar-nos de mirar-lo en un vídeo que vam trobar en el ordenador del cotxe.
Per acabar d’esquivar la pluja, vam entrar en el pàrquing
d’un gran magatzem i ens va permetre veure que les botigues que tenien cua per
entrar eren les de oportunitats de roba, ja que les altres eren de marca i els
seus preus no eren gaire inferiors als de casa nostra
Quan va deixar de ploure vam passejar per l’Avinguda Meritxell i vam comprovar que els negocis que predominaven eren els de coses cares, com perfumeria, farmàcies o joieries, ja que las de roba i electrònica n’hi havia mot poques i sense novetats
I al tornar cap a casa,
nova "paredeta" a La Seu d’Urgell.
Joan
2 comentaris:
Aquest joguet del que ens parla en Joan T. només és apte per a les persones grans. Resulta massa pesat i voluminós perquè els Reis d'Orient el puguin portar dins les seves motxilles.
Per altra banda, és un joguet una mica capritxós, que cal alimentar molt sovint. I potser també massa silenciós, perquè pot donar algun seriós disgust als caminants incautes que no el senten arribar.
Com a experiència és molt agradable, però la seva utilitat pràctica potser encara està per demostrar.
Molt be, Joan. Jo fa uns quans anys que no he pujat a Andorra, ara pocas cosas necessito, mes aviat al revés. Pero ja fa molts anys que Andorra es per els Francesos y algún turista. Recordo quan compraben acer inoxidable, ulleres graduades, etc. S'ha acabat, ara en tot cas es pasar un dia i contemplar el paisatge, que sempre es molt maco.
Salutacions-
Dolors Fita
Publica un comentari a l'entrada