Una celebració familiar

 

Imatge d'un casament.

La setmana passada vaig assistir a un molt agradable i festiu acte familiar, que en els temps que corren, no és un fet gaire corrent: el casament de una néta. 

L'imatge s'ha convertit en realitat

El nou matrimoni.

No cal dir que la núvia estava radiant i que al nuvi se’l veia molt feliç. Tots els assistents a la boda vàrem participar de la joia i de la felicitat dels nuvis. Va ser un dia d’alegria col·lectiva, el dia radiant i lluminós, en el que tot eren flors i violes i música celestial.

Aquest casament és un fet consolidat.

No com vendre mitjons d'aquest tipus

que és una aventura.

Però no vaig deixar de pensar que aquesta alegre i bonica cerimònia no va fer res més que formalitzar i fer evident una situació de parella que ja estava estabilitzada des de feia alguns anys. 

Com ha canviat el món en 50 anys!!!

Es molt sorprenent comprovar, pel que ja tenim una certa edat, com han canviat els costums socials en el curt espai de cinquanta anys.  I ho han fet de una forma tant radical que avui dia, aquesta decisió de casar-se, ja no és una cosa gaire corrent.

 

El compromís de casar-se, fins ara era per tota la vida,

i això no fa gaire gracia a la joventut.

Però avui no és així. Es pot trencar quan a un l'interessa.

El casament és més aviat un fet gairebé insòlit i ben poc habitual. Sembla talment com si molts nois i  noies joves del nostre temps, tinguessin al·lèrgia a qualsevol classe de cerimònia, tant si és civil com religiosa. una al·lèrgia que cap medicament ni cap vacuna es capaç de curar. 

Les fletxes de Cupido encara existeixen

però deuen haver canviat de verí.

És veritat que encara, avui dia, les fletxes enverinades d’amor de l’entremaliat Cupido, continuen fent estrall entre la joventut, i a vegades també entre els que ja no són tan joves, però es veu que ara són unes fletxes de molt poca consistència sòlida, unes fletxes que no impulsen a formalitzar cap compromís.

Però el que no pot faltar mai és un bon àpat

en un bonic lloc com aquest de l'Empordà. 

Avui més que  mai, es posa en pràctica aquella coneguda frase llatina de “Aprofita el dia d’avui, que el del demà és insegur” (Carpe diem postero non credito). El que passa és que moltes vegades, per aprofitar massa el dia d’avui, potser es descuida una mica massa el dia de demà.

I després del àpat ve la ballaruca i aquesta sols començar

ben entrada la nit i acaba quan es fa de dia

i els avis no podem donar fe de com va anar,

ja que fa un ratet que hem anar a descansar.  

Per això el casament de una  neta, que projecta les seves esperances al dia de demà, és un fet molt feliç. I també pot ser un molt bon exemple, perquè tots els altres néts i nétes que viuen en parella, segueixin el mateix camí. 

Els avis i avies sempre desitgem el millor pels nostres néts i nétes. 

Miquel Ma