L'addicció al joc

 

Portada del llibre “El Jugador”

 de Fiódor Dostoievski.

Fa anys vaig llegir el llibre “El Jugador” de Fiódor Dostoievski, que es basa en la història d’un jove que cau a les xarxes del joc, amb l’objectiu de poder aconseguir un millor nivell social. I el mateix autor, en Dostoievski, buscant informació sobre totes aquestes addiccions, també va caure ell mateix en el joc, i va estar a punt de perdre tot el que tenia.

El joc ha portat a aquesta mare

a perdre l'administració dels seus bens.

Molt a prop meu, tinc alguns casos coneguts de persones addictes al joc. Un bon amic té la seva mare que és viuda, i que per ordre judicial ha assolit ser ell l’administrador dels  seus comptes, ja que quan la mare cobrava la pensió, en pocs dies es gastava tots els diners amb  escurabutxaques, bingos i loteries. Ara li dóna un tant diari per les seves despeses i la resta ell porta el control.

Jocs com aquests, que les seves paperetes són de petites quanties.

i que semblen inofensius,

porten a moltes economies a la misèria.

Tenia una veïna en la meva infantesa que el seu marit li controlava els diners diaris, perquè tot ho gastava amb cupons de la O.N.C.E i loteries. No podia passar per davant de qualsevol administració que no comprés una participació.

La ruleta és un del jocs on els rics

hi perden més diners, inclús els que no són d'ells.

I el meu fill té un amic de classe alta, que amb la ruleta i grans apostes, ha lapidat part de  la fortuna de la família. Sembla que ara està amb tractament.

Aquestes màquines que fan caure diners que sonen molt bé,

és un bon negocio pels bars que les tenen i per hisenda,

però són un mal negoci pels que hi juguen.

I aquesta xacra social, si no la tens a prop, passa molt desapercebuda. Segons diuen les estadístiques la immensa majoria de jugadors són addictes a les màquines escurabutxaques. Encara que a poc a poc i sense aturador, els jocs en línia no paren de créixer. I aquests últims, els pots fer en qualsevol moment del dia sense desplaçaments. El fet és que menys els jugadors, TOTS I GUANYEN. Els bars i restaurants poden guanyar entre 100 a 1000 euros setmanals per màquina, I no parlem dels beneficis del govern que són de grans quantitats. I hem d’afegir per desgràcia que als barris pobres és on hi ha més màquines escurabutxaques. Ara el problema greu  ha sorgit amb les apostes del jovent amb els  videojocs.

El mòbil que portem a la butxaca és una gran eina, 

però si no la controlem, ens pot portar al joc.

de forma fàcil.

Hi ha tota  mena de facilitats per entrar als jocs, però quan una persona per el control, i es torna un addicte, i necessita ajuda psicològica, el sistema sanitari està totalment desbordat per poder atendre aquest greu problema. I si vas a la privada, és d’un cost molt elevat. I tot i que les loteries estatals tenen grans ingressos pel joc, no s’inverteix cap partida per millorar i ajudar a les persones que estan agafades a aquesta patologia.

Catalunya sembla que cuida una mica als ludòpates,

però res de l'altre món.

Catalunya sembla que és l'única comunitat que disposa d'atenció especialitzada en patologies del joc, però encara són insuficients.

Tindre un jugador a la família, comença a ser un afer molt greu. 

Salvador CM