diumenge, 6 de març del 2022

Els avis i el maltractaments a casa nostre

  

Aquest nen es sent maltractat
Té por.

Davant un comentari fet en una reunió que tractava sobre el maltractament, he considerat fer aquest escrit. Intentaré obrir una mica més la meva ment; vull tenir una mirada crítica sobre allò que pensem les persones grans, com jo, i entendre totes aquelles complexitats que ens mostra la nostra societat sobre altres persones.

Aquets nen que juga a futbol
respecta les regles i als contraris.

Intentaré ser el màxim de  respectuosa, ja que, crec en la diversitat i la visc sense  complexos. La nostra ciutat fa anys que és un lloc d’acollida i em sap greu quan algú manifesta  maltractes per discriminació.

La participació en actes de la Ciutat
fa que ens coneixem i això és positiu.

A Catalunya, com arreu, som diversos i plurals, és possible, per això mateix, que existeixin casos diferenciats, però el que cal, és que el conjunt de la nostra societat tingui la voluntat d’unificar en lloc de fragmentar: estic segura que si hi ha una cosa que ens pot ajudar a trencar barreres és la participació en les diverses activitats que si fan i així anar fonent aquesta possible dicotomia entre els nouvinguts i els natius.

En aquest món tot és possible
El que fan els castellers és una mostra.

Ben segur que entre tots podem recollir i aportar múltiples qüestions, la més important és el diàleg sobre les diferents qüestions interpretatives la  cultura, la llengua, l’oci, les arts, l’humor, festes populars, fets històrics, i moltes altres coses que sota una mirada crítica ens permetin articular, modelar i construir una societat més plena i integrada

Com tots la desitgem.

Carme - AFOPA