diumenge, 10 d’abril del 2022

Olimpíades d'hivern

 

Barcelona organitzarà els 
Jocs olímpic d'hivern el 2030.

És molt fàcil criticar qualsevol cosa que un no domina ni sap totes les problemàtiques positives o negatives que envolten el tema. I amb el cas d’aquest esdeveniment, ni sóc esquiador, ni m’agrada la neu com esport, ni estic capacitat per donar una opinió ponderada sobre el tema.

Aquesta imatge agrada molt als amants dels esports,
però, què hi diuen els dels pobles afectats?.

Però com home atent a les notícies candents, és veritat que aquesta festa de l’esquí, està bellugant tot el bo i dolent que tenim a les nostres mans. Uns diuen que crearà un increment de contaminació, ja que possiblement l’entorn tornarà a ser degradat. Ras i curt, com més infraestructures més degradació de l’espai natural. Altres diuen que comportarà un notable enriquiment per totes les terres del Pirineu, que necessiten una forta recuperació. No tothom està d’acord amb quin tipus de recuperació es pretén. També hi ha els que volen protagonisme, i d’altres que se senten apartats.

Pistes d'esquí en una de les nostres valls.

A mi el que m’interessa realment és la natura, un Pirineu que és una joia que tenim i que cada cop l’anem empitjorant. I encara que hi ha moltes veus que lluiten en aquesta línia, no sembla que siguin les que tinguin més força per aturar el projecte. De paraules un munt, principalment dels polítics organitzadors de torn, però fan que els de a peu sempre estiguem una miqueta perduts.

Aquests canons porten neu allà on en falta.

Jo no sé quin futur tindran uns jocs d’hivern d’aquí a uns anys, en una zona ja força castigada pel canvi climàtic, i tal com es va veure als jocs de la Xina, molta neu artificial farà falta.

Puigcerdà, a la Cerdanya, viu molt del turisme i de les segones residències,
però els natius es queixen que els llogues són molt alts
i han de anar a viure a altres indrets.

Tots els estudis tècnics parlen que amb els pròxims anys el fet de poder tenir neu a les pistes serà d’un cost molt elevat, i amb això volem fer l’oferta de noves vies de comunicació per millorar els accessos a l’alta muntanya. Podrà passar com a la Cerdanya, que quasi s’està morint d’èxit, ja que s’ha convertit en un lloc de gent acomodada per vacances i caps de setmana, i els de la zona de tota la vida no saben on poder viure, per no poder pagar els habitatges tan cars, i els llocs de treball sols seran de serveis i precaris.

En el parc natural de Collserola
no hi han urbanitzacions.

Sóc un enamorat de la serra de Collserola, i tot que en algun lloc ja s’han fet construccions, la resta es manté esplèndida. Però jo em pregunto, si hi hagués un projecte per fer algun esdeveniment a Collserola, part del seu encant natural es perdria. Realment qui hi guanyaria, tornaria a ser les classes acomodades, perquè la gent de pocs mitjans segur que no podríem comprar cap habitatge en aquell lloc.

A confiar que tot acabi be

Salvador CM

1 comentari:

Dolors Fita ha dit...



Aixo si que es ser LA VEU DE LA CONCIENCIA. Jo crec que reportaria mes gastos
i perjudicis per la comarca que beneficis i segurament, no podriem posar Catalunya en el mapa mundial, que com excusa també s`ha dit.
Cordialment, Dolors F.