Les dones del mocador verd

 

Portada del llibre de

les dones del mocador verd.

Avui no em puc estar de parlar de les dones, concretament de les dones del mocador verd. Us preguntareu qui són? Bé, doncs, segurament us sorprendrà saber que des de fa vint anys aquestes dones han estat i són les protagonistes d’una reivindicació que ens afecta a totes.

De tota la vida, les dones, en especial les àvies,

són el pal de paller de totes les famílies.

La dones, sempre hem estat el centre de la família, som: creadores de vida, cuidadores, organitzadores, treballadores, economistes, reivindicatives i més que no poso per no estendrem massa. I  és d’aquestes últimes que em vull referir avui.

Totes les reivindicacions són processos llargs que 

necessiten temps i esforços.

Com tots sabem les reivindicacions són processos que requereixen un esforç de conjunt, temps i exigència, cosa que les nostres dones del mocador verd conjuguen. La seva reivindicació va dirigida  a la situació de precarietat i injustícia que pateixen bàsicament, les dones en situació de viudetat, encara que també demanen la millora de drets en general per les i els pensionistes.

Aquestes dones han aconseguit moltes millores,

entre elles augmentar la base de les pensions de 40% al 60%.

Amb la seva pressió, aquestes dones han aconseguit millores en les pensions de  viudetat com el fet que ara poden rebre les parelles de fet, l’increment de la base del seu càlcul, o la  compatibilitat amb la pensió del SOVI (Segur Obligatori de Vellesa i Invalidesa), així com l’increment del 40 al 60% del percentatge a aplicar per determinar la quantia de la pensió. He de dir, també, que les administracions sovint no els hi ha posat fàcil, més aviat al contrari, i és que encara queda camí per recórrer per assolit del tot els objectius.

Cada 25 de mes es manifesten a la Plaça de Sant Jaume.

Aquestes dones, també formen part del Consell Assessor de la Gent Gran i per això han estat present amb la seva reivindicació en les Convencions de les Veus de les Persones Grans que aquest Consell impulsa cada quatre anys, també en els diferents Congressos Nacionals de les Persones Grans de Catalunya i en els Congressos Estatals. El Consell Assessor de la Gent Gran va demanar la medalla de la ciutat per a elles, però no va poder ser degut a la pandèmia, per això se’ls hi ha editat un llibre “Les dones del mocador verd. La lluita per unes pensions dignes”, on expliquen i aporten documentació sobre la Història Ciutadana pels Drets de les Dones, on apareixen diverses imatges i manifestos d’aquest llarg període. El passat 31 de març a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Sant Andreu se’ls hi va fer un homenatge, amb la presentació del seu llibre.

Uns nens visitant la Biblioteca Ignasi Iglésias,

a Can Fabra de Sant Andreu.

L’acta va estar presidit per diferents representants polítics que els van agrair el seu esforç i constància.

Però, creieu que n'hi ha prou?

Carme - AFOPA