El
calendari litúrgic fa que la Setmana Santa s’escaigui sempre durant el primer
mes de Primavera. Temps ideal per a viatjar, la lluminositat, el clima
temperat, la natura que se’ns mostra amb tota la seva esplendor, conviden a
fer-ho.
Una de les destinacions que des de fa segles ha atret més l’interès del turista és Itàlia. En aquesta part del sud d’Europa al bell mig de la Mediterrània, han sorgit o s’hi han desenvolupat diverses civilitzacions, amb un denominador comú: totes elles han assolit els cims més alts de la cultura, la creativitat, l’art, el pensament, l’espiritualitat, la ciència i la tècnica, l’organització política i social deixant una influència permanent sobre tota època i societat, és el que denominem com a clàssic.
Per
això qui s’hi apropava abans ho feia com un viatge iniciàtic, de formació,
d’estudi, com Montaigne, Goethe, Stendhal, Txaikovski, Fortuny, etc, etc.
Admiraven, aprenien, s’inspiraven i imitaven tot el que veien i captaven de les
terres d’Itàlia: des dels etruscs, grecs, romans, bizantins, llombards,
l’Església, els diversos estats amb que es va fragmentar fins arribar a
l’actualitat.
Nosaltres
ho hem fet visitant Torí. Una ciutat ben dissenyada, d’un urbanisme racional,
d’àmplies avingudes, passejos porxats i places, de jardins agradables, de
cases, esglésies i palaus magnífics, crescuda a la riba del Po, el gran riu del
nord, al peu dels Alps. Coneguda durant molt de temps per ser la seu de la
fàbrica d’automòbils més important d’Itàlia i de la família que la dirigia. Capital
del regne del Piemont que va impulsar la unificació italiana amb el Comte de
Cavour, Garibaldi i els Savoia, la dinastia governant.
Ciutat
culta i vital, amb llibreries i comerços històrics de qualitat que es mantenen
en belles botigues ben conservades . Centre editorial juntament amb Milà
d’Itàlia. Posseeix el millor museu egipci del món fora d’Egipte. Ofereix una
oferta gastronòmica pròpia excel·lent i variada en petits establiments i cafès
nostàlgics, i pels que sigueu llaminers, la seva xocolata és una temptació
irresistible.
La
domina la Mole Antonelliana, símbol icònic de Torí on hi trobareu un atractiu
museu del cinema.
I
s’hi custodia en una magnífica capella barroca del seu Duomo (Catedral) la
relíquia més important de la Cristiandat, la misteriosa i controvertida Santa
Síndone, llençol amb l’empremta del cos d’un home mort per crucifixió.
Itàlia
no us l’acabareu mai!
Ernest Escasany
1 comentari:
Efectivament, Italia vagis on vagis está plena de Art, Ja sigui per les seves esglesias com per els seus edificis. Deien, referent al "llençol", que la tela no corresponia a la época de Jesucrist. Sempra será polémic el tema.
Com tot el que no es pot demostrar, la fé influeix molt.
Salutacions Cordials,
D.Fita
Publica un comentari a l'entrada