Els canvis que s’estan produint a la nostra societat van a una velocitat de vertigen, en tots els aspectes siguin materials, tècnics o de costums. Les grans transformacions en èpoques pretèrites trigaven a arribar, passaven generacions i segles en què tot era gairebé immutable sobretot en els coneixements i les habilitats, per això aquells i aquestes es transmetien de pares a fills i així successivament, els oficis s’aprenien en els gremis seguint procediments ancestrals.
Una
de les innovacions que van ser més decisives i revolucionàries va ser la de la
impremta de Gutenberg equiparable a la descoberta del foc, de la roda o de
l’escriptura. Sense la impremta que va permetre la difusió de la paraula
escrita de forma ràpida i econòmica no s’entendrien ni haurien estat possibles
els avenços que des del punt de vista social i cultural ha fet la humanitat des
del segle XV fins gairebé el dia d’avui. I dic gairebé perquè el domini de Gutenberg
i les seves derivades, ha durat cinc
segles fins que internet i el món digital s’ha imposat ràpidament.
Per
exemple la meva generació, dels boomers nascuts els anys 50 i 60 del segle
passat vam créixer i ens vam educar amb llibres i quaderns de paper i si volíem
accedir al saber universal els nostres pares col·leccionaven fascicle a
fascicle les voluminoses enciclopèdies on se suposava que hi era tot ocupant les
prestatgeries de les nostres llibreries casolanes. Ara tot això pels joves de
les generacions Y (millennials) i Z és
remotíssim quan per nosaltres era el més modern i avançat: bones edicions, de
paper cuixé, plenes d’il·lustracions, fotografies, dibuixos i gràfics que eren
l’orgull cultural de les famílies i que consultàvem embadalits i curiosos.
Igual
passava amb la premsa i no cal dir les lectures. Des de TBO (còmics), novel·les
juvenils fins a diaris i revistes que devoràvem amb fruïció, amb els que a mida
que ens fèiem grans anàvem formant-nos una opinió sobre
política, religió, economia, aficions artístiques, esportives, d’espectacles. I
tot absolutament ens arribava a través del paper imprès àdhuc quan consultàvem
la programació de la televisió o la cartellera cinematogràfica.
Hores d’ara em fixo que ja soc dels pocs que llegeix el diari o un llibre, que escriu amb bolígraf i porta una agenda de paper al metro
I que quiosquers i jo som
espècies en extinció.
Ernest
Escasany
1 comentari:
Per desgracia es cert. A mi els "aparells" en superant. M'ha agradaba rebre i escriure postals, Nadalas, tornar a llegir aquell llibre que me habia agradat , Sinceramengt, ja no em preocupan aquestes coses, perque acabaria de mala "bufa" i prous entrebancs que tinc.
Cordialment, D. Fita
Publica un comentari a l'entrada