Fa pocs dies s’ha sentit aquesta cançó: 1 de enero..., 7 de julio, San Fermín, i el riau riau i la lamentació quan s’acaba la festa amb el “pobre de mi”, és una bona ocasió per replantejar-se l’ús d’animals per maltractar-los, excitant-los a comportar-se contràriament als seus instints i sacrificar-los no sense torturar-los abans, per a oferir espectacle i diversió als humans.
El circ ho està fent i
molt bé, moltes companyies els han tret de les funcions i no els va gens
malament – penso en el Circ du Soleil i en el Circ Raluy, familiar, entranyable
circ com els d’abans sense animals, ideal per portar-hi els menuts de casa, i el
públic es diverteix com mai, les sagnants baralles de gossos i galls estan
prohibides, els zoològics cada cop engabien menys espècies que necessiten molt
d’espai, o viure en el seu hàbitat. És
molt trist veure un gran felí, un elefant, un gasela, una orca, etc, anant
amunt i avall compulsivament en un recinte tancat i reduït.
Van rebre literàriament aquestes festes els elogis de Heminway en l’ocàs de la seva vida i les va donar a conèixer per tot el món, especialment entre els nord-americans que hi acudeixen en gran nombre. Potser el van atraure pel primitivisme atàvic i la idea del combat de tu a tu entre la natura i l’home que havia descrit magistralment en “el vell i el mar”. Però aquest sarau no va de cap lluita èpica contra el Minotaure, ja que malauradament no hi ha cap Teseu que ens alliberi de la bèstia que portem dins.
Recordem els fets de fa uns anys de “la
manada” que van passar durant els sanfermines. És un còctel molt perillós:
gentada, anonimat, alcohol i altres drogues a dojo, excitació i gresca sense
límits per fer el que vingui en gana. Això pot passar en qualsevol aglomeració
de masses, però l’ús d’animals amb els que se’ls hi pot fer de tot ja des de
bon matí i encara aquesta conducta es titllada de valenta porta com a
conseqüència que molts sense solució de continuïtat es creuen que aquesta
violència pot exercir-se després contra les persones, sobretot dones.
I aquí es qualifiquen aquestes “festes” de cultura tradicional. I em poden dir et fiques a casa d’altri. Els correbous embolats de la Catalunya meridional mereixen per mi la mateixa reprovació i es consideren costums ben catalanes.
Tantes celebracions que s’han hagut de reinventar, i precisament per això segueixen. No és fàcil, San Fermín sense “los encierros” i “la corrida” a les 5 de la tarda, no seria res o potser sí? Que no passi que el que per por o prudència no es faci des d’aquí vinguin de fora per prohibir-ho i encara ens avergonyeixin per haver-ho permès en el segle XXI.
Una simple directiva europea podria acabar amb les festes amb animals més radicalment
i amb menys comprensió.
Gora, Viva San Fermín, d’una
altra manera.
Ernest Escasany
Nota Important
Com cada any, el redactors ens prenem uns dies de descans i aquest Bloc estarà 3 setmanes sense sortir. Tornem el dia 21 d'Agost
Gràcies
2 comentaris:
Us desitjo Bones Vacances, encafra que ho lleguiu cuan torneu
Bona tornada- Ja us anyoraba. Salutacions per a tots
Publica un comentari a l'entrada