diumenge, 28 d’agost del 2022

Robots i llaunes de sardines

 

Les noves tecnologies ho fan tot tant bé
que ens inutilitza el nostre cervell
i ens deixa a la seva mercè.

Estem immersos en un procés accelerat d’automatització que a més prescindeix de la nostra voluntat i de les nostres decisions. Els aparells, les màquines, els circuits, les xarxes de comunicació son de manipulació i funcionament fàcils, no cal ser un expert ni haver fet cap curs per aprendre a fer-los anar, fins i tot quan ens equivoquem el dispositiu ens diu com hem de fer-ho per arreglar-ho per tal que torni a rutllar. Ens en podem refiar a ulls clucs per la precisió que gràcies a les noves tecnologies tenen. No hi ha a penes errors i aquests son de poca importància, podem estar segurs i tranquils.

La domòtica ens ho prepara tot
i, com un cambrer, quan arribem a casa
ens té a punt un "vermutet",
Però no treu al gos a passejar,
DE MOMENT¡

Posaré alguns exemples: la domòtica és com una minyona o cambrer que ens ho té tot a punt, des de la temperatura de la casa, passant per la il·luminació correcta de les estances sigui amb llum natural o elèctrica, de preparar-nos els àpats a la cuina i servir-nos-els, o tenir el bany condicionat a l’hora que desitgem i de programar la televisió segons les nostres preferències de gustos i temps. Quan sortim de casa o hi tornem controla la seguretat i només ens reconeix a nosaltres per obrir o tancar les portes, per la veu, per les dades biomètriques, etc, ja no cal dur claus i així no les perdem! I potser traurà a passejar el gos quan toca!

Un bosc d'eucaliptus per fer paper.
El paper, gràcies a la ofimàtica esta deixant d'utilitzar-se.
i s'estan tallant menys arbres.
Això és positiu.

Un altre camp de gran abast en aquests processos d’automatització és la buròtica. Les oficines, la feina de despatx ha eliminat gairebé totalment el paper, tot està en els aparells informàtics, en el núvol, que no vol dir estar en els núvols. I la relació interpersonal es manté a través de les connexions digitals que propicia l’ofimàtica.

Si et vols fer una caseta,
la podràs veure feta virtualment.
i fer-hi les modificacions que vulguis,
sense posar ni un totxo.

La possibilitat de crear realitats virtuals permet ja conèixer amb antelació i viure-ho allò que volem adquirir sigui un habitatge, electrodomèstics, un vehicle o decidir el destí de les vacances. 

Ja tenim metros que van sense conductor.

Els metros, els trens ja van sense ningú que els condueixi, els animals de granja no hi ha mans que els munyin o que en recullin els ous, i així tot. Està molt avançat el cotxe que no caldrà conduir, li indicarem on volem anar i ens hi portarà, i passarà segur amb els autobusos, tramvies, autocars i camions, no els caldrà xofer ni conductor. I avions i vaixells no necessitaran capità.

Sèrie de Tv dels anys 60,
precursora de coses de bruixeria que ara són realitat virtual,
o inclús REAL
Alguns recordareu una sèrie americana dels anys 60, “embrujada” el seu títol aquí. Dues dones, mare i filla tenien poders màgics, i només amb una picada d’ulls o un petit moviment de la cara aconseguien fer el que volien. El gendre i marit, un pèl encantat no se’n sabia avenir. Un argument sense pretensions, d’entreteniment televisiu que és tot un programa de ciència ficció que es va fent realitat.

I amb tot això,

a mi que encara em costa obrir una llauna de sardines!

 Ernest Escasany

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Jajajaja. A eso que tú dices llegaremos. En parte ya hemos llegado.
De que comeremos,. Nos plantarsn, recogerán comida nos la cocinarsn y nos la meterán en la boca.

Dolors Fita ha dit...


Tens molta raó, em l'unica que no crec que afrribem a vera, es que dues dones puguin aconseguir dominar al marit i al gendre. A tante ciencia ficció no arribarem (je, je)
Cordialment, Dolors Fita