Estem
immersos en un procés accelerat d’automatització que a més prescindeix de la
nostra voluntat i de les nostres decisions. Els aparells, les màquines, els
circuits, les xarxes de comunicació son de manipulació i funcionament fàcils,
no cal ser un expert ni haver fet cap curs per aprendre a fer-los anar, fins i
tot quan ens equivoquem el dispositiu ens diu com hem de fer-ho per arreglar-ho
per tal que torni a rutllar. Ens en podem refiar a ulls clucs per la precisió
que gràcies a les noves tecnologies tenen. No hi ha a penes errors i aquests
son de poca importància, podem estar segurs i tranquils.
Posaré
alguns exemples: la domòtica és com una minyona o cambrer que ens ho té tot a
punt, des de la temperatura de la casa, passant per la il·luminació correcta de
les estances sigui amb llum natural o elèctrica, de preparar-nos els àpats a la
cuina i servir-nos-els, o tenir el bany condicionat a l’hora que desitgem i de
programar la televisió segons les nostres preferències de gustos i temps. Quan
sortim de casa o hi tornem controla la seguretat i només ens reconeix a
nosaltres per obrir o tancar les portes, per la veu, per les dades
biomètriques, etc, ja no cal dur claus i així no les perdem! I potser traurà a
passejar el gos quan toca!
Un
altre camp de gran abast en aquests processos d’automatització és la buròtica.
Les oficines, la feina de despatx ha eliminat gairebé totalment el paper, tot
està en els aparells informàtics, en el núvol, que no vol dir estar en els núvols.
I la relació interpersonal es manté a través de les connexions digitals que
propicia l’ofimàtica.
La
possibilitat de crear realitats virtuals permet ja conèixer amb antelació i
viure-ho allò que volem adquirir sigui un habitatge, electrodomèstics, un vehicle
o decidir el destí de les vacances.
Els metros, els trens ja van sense ningú que els condueixi, els animals de granja no hi ha mans que els munyin o que en recullin els ous, i així tot. Està molt avançat el cotxe que no caldrà conduir, li indicarem on volem anar i ens hi portarà, i passarà segur amb els autobusos, tramvies, autocars i camions, no els caldrà xofer ni conductor. I avions i vaixells no necessitaran capità.
I amb tot això,
a mi que encara em costa obrir una llauna de sardines!
2 comentaris:
Jajajaja. A eso que tú dices llegaremos. En parte ya hemos llegado.
De que comeremos,. Nos plantarsn, recogerán comida nos la cocinarsn y nos la meterán en la boca.
Tens molta raó, em l'unica que no crec que afrribem a vera, es que dues dones puguin aconseguir dominar al marit i al gendre. A tante ciencia ficció no arribarem (je, je)
Cordialment, Dolors Fita
Publica un comentari a l'entrada