Vacances nostàlgiques

Plaça de la Vila de Salardú

amb la seva font i l'estàtua del porc senglar.

Les vacances d’aquest any les he fetes els últims dies de juliol a la Vall d’Aran, en el poblet de Salardú, acompanyat de les meves filles petites. Vàrem fer estada al Hotel Lacreu, el més antic del poble i compartíem estada amb el nostre comú amic Miquel Lluch i la seva esposa Antònia. Moltes coses ja les coneixia i vaig comprovar com s’han modernitzat.

Primera carretera del Port de la Bonaigua.

Aquesta imatge no és la de les corbes fortes. 

Recordo que el meu pare, a l’any 1941, ens  va portar a la Vall d’Aran i que hi vam arribar pel Port de la Bonaigua (El túnel de Viella no estava fet). La carretera era de terra i molt estreta i els autos de línia de l’Alsina Graells havien de fer maniobra per salvar les últimes corbes del Port. I ja vam parar al Hotel Lacreu. 

Piscina de l'hotel Lacreu, actual.

L'hotel actual no té res a veure en el el que va construir el Sr. Marcel·lí.

Aquesta carretera, ara molt millorada, va ser inaugurada pel Rei Alfons XIII a l'any1925,  i en Marcel·lí, veí de Salurdú que hi tenia terrenys a la nova carretera va creure que seria negoci posar-ho un hotel, i va fundar el primer hotel Lacreu, que avui regenta el seu net i la seva esposa i que en aquestes dues generacions s'ha convertit en hotel mol bo 

Plaça de la Vila amb la seva font corresponent,

i a més l'escultura del porc senglar, icona del poble.

Església de Salardú

En Miquel i Jo, refent-nos de la pujada. 

Al poble de Salardú el visitarem sota el guiatge d’en Miquel. Com tots el pobles, l’església està en el punt més elevat i per arribar-hi es passa per la plaça de la Vila. Aquesta té la font de rigor i l’imatge de bronze d’un porc senglar. 

Interior de l'església de Salurdú.

Els poblets més a munt de Salardú, Unya i Bagergue és d’on sortia la pista, força dolenta, per pujar al Pla de Beret, abans que es fes l’autopista actual.

El poblet de Bagergue i els seus habitants diuen

que és poble més bonic de la vall.

Tots els seus carrer tenen flors.

Pla de Beret, quan era verd.

El Pla, era un lloc tot verd on les vaques i els cavalls pasturaven al seu aire ... i ara tot és ciment per aparcar cotxes. Quina llàstima!. Però hi continuen naixent el Noguera Pallaresa i el Garona, que aquest any baixen amb molt poca aigua. La sequera es tremenda! 

Bonic paisatge del riuet que passa pels banys de Tredós.

Com es veu, baixa molt poca aigua.

Volíem visitar les runes dels antics banys romans de Tredós i ara ja no hi ha ni runes. Hi ha un Balneari que hi té una piscina amb les aigües termals i que si t’hi vols banyar et lloguen banyador i tovalloles. O sigui, millor que abans. Des d’aquí continuen sortint els taxis que et porten fins als camins per arribar als llacs del Colomers ... després d’una espera d’una hora de la cua que hi ha. Però també pots passejar pel costat del riuet, sempre pujant i arribar a veure una cascada, i si no vols fer l’últim tram que es de fort desnivell, la veus des de lluny. 

Inici del camí de les Bruixes

a Tredós.

Una altre sortida va ser al Poblet de Tredós, que per atreure visitants han inventat una petita passejada fàcil de fer pels “urbanites” i l’han nomenada “Camín dera Bruishe” S’hi troba una petita casa de les bruixes on els menuts hi poden entrar i si els hi ha caigut una dent, les bruixes fan la resta. Més a munt hi ha les verdaderes bruixes que aquest any són dues noies més aviat grandetes però espavilades que t’ofereixen un joc de cartes on hi trobaràs els noms de les diferent plantes que hi ha en el camí (15€)... Ara resulta que les bruixes han de fer  negocis per sobreviure!

 

Les Bruixes d'aquest any.

Si continues pujant hi trobes una gran escombra on hi pot pujar i volar... si la teva imaginació t`ho permet. I després de saludar una imatge d’un bruixot  traspasses el riu per un pont i tornes cap al poble on et donarà la benvinguda la figura d’un osset...que deu vigilar que les bruixes no marxin. 

l'osset i la meva filla

vigilen que les bruixes no marxin

Vàrem fer moltes coses més, però ho deixarem per un altre dia.

L’article ja es molt llarg

Joan