"Los hombres piensa que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse"
GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ
Actualment
tendim a pensar que, com més coses fem en l’edat de la jubilació ens ajudarà a
sentir-nos millor. Sí, per això no podem deixar de banda el plaer. El plaer de
recordar, d’emocionar-nos, de notar papallones a l’estómac davant d’algú.
L’ésser humà és un òrgan on es barregen intel·ligència i sentiments.
La
cita de l’escriptor García Márquez ho deixa bastant clar, a qualsevol edat podem
patir un enamorament, aquest tema purament biològic, acostuma a complicar-se
per qüestions socials, econòmiques, religioses ... Per sort, cada vegada més, la
societat entén millor aquestes coses, gràcies en bona part, als moviments socials que reivindiquen els drets
humans. És a partir del segle XVIII on la sexualitat queda relegada a la
família, associada a la reproducció i no és fins al segle XIX davant de
transformacions que es produeixen en la vida social a Europa i, també, la menor
influència en aquest sentit de la religió, afavoreixen la regulació de la
sexualitat per part de la legislació i la medicina, encara que bastant
limitada.
A
mitjans del segle XX i al XXI hi ha un canvi de paradigma a Occident, on es
plantegen dubtes i discursos que provoquen un canvi de la concepció de la
sexualitat. I donen cabuda social i legal a persones homosexuals o provocant un
moviment d’alliberació sexual per a totes les persones.
Durant
la vellesa, hi ha una necessitat d’autoestima. Els fills ja no són al domicili
matern i segons sembla els homes acostumen a tenir el doble de fantasies
sexuals que les dones, mentre que les dones fantasien més amb algú que estimen,
reforçant així la idea del sexe.
En els estudis fets per López i Olazábal, ells assenyalen que les mateixes persones
grans són conscients que el sexe disminueix a partir dels seixanta- cinc anys,
i es dona més importància a les carícies i als petons, això no vol dir que el
grau de satisfacció disminueixi, sinó a vegades tot el contrari. Segons Fabià
J, i Villar F, en els seus articles exposen quins objectius hauria de tindre
l’educació sexual a la vellesa per establir una consciència social:
- · Eliminar falses creences sobre la
sexualitat a la vellesa
- · Incrementar els seus coneixements sobre
aquesta temàtica de manera que puguin adquirir un major coneixement d’ells
mateixos i puguin prendre decisions en relació a la seva vida sexual de forma
més lliure.
- · Adquirir una visió de la sexualitat que
no limiti aquesta faceta de l’ésser humà a la joventut, al coit, a la
procreació, l’home o l’heterosexualitat
- · Afavorir que aquelles persones que així
ho desitgin abandonin la seva solitud emocional, social o sexual i amorosa.
§
Referència: “Sexualitat i tercera edat, una
realitat amagada”. Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat
de Lleida.
Carme AFOPA
1 comentari:
Carme, com sempre, est genail. Tots els escrits que publiqueu m'agradan, pero el teu d'avui, segú que cap home del grup s'hauria atrevit a publicar-ho.
Cordialment, Dolors f.
Publica un comentari a l'entrada