L’etimologia ens indica que les paraules que comencen per “eu” solen provenir del grec. Així, Eugeni vol dir “El ben nascut”, Eulalia, “La ben parlada”, Eulogi, “Del qui es parla bé”, Eutanàsia, “La bona mort” etc, etc. Però aquesta etimologia en general no ha portat cap polèmica pública, excepte l’eutanàsia.
I, què entenem per una bona mort? En general ho apliquem a una persona que, en la seva mort, no ha patit. Suposo que molts de nosaltres teníem algun amic que va morir fulminat i va caure mort o molt similar, i per tant que la seva mort va ser molt ràpida i no va tenir temps de patir. En canvi d’altres que la seva mort ha estat molt lenta i el seu patiment, físic o psíquic, ha estat important i ho han passat molt malament. Un conegut meu va dir “què forta és la naturalesa humana que li costa tant de fer-nos morir!”
Fins que va sortir la llei de l’eutanàsia el 23/03/2021, estaven permesos utilitzar tractaments per pal·liar el dolor, que no mataven, però reduïen el temps de vida i que en diem “tractaments pal·liatius”, i que encara tenen molt d'èxit. Però avui es poden utilitzar productes que maten, sempre que es compleixen les normes previstes en la llei i que sigui un jutge qui ho autoritzi.
Però ara ha sortit una altra idea que és la de l’eutanàsia
encoberta, i que La Vanguardia del dia 9 d’octubre va publicar a la pàgina 43
amb el títol “L’atenció mèdica als més grans, en el punt de mira” arran de l’article
que l’Arquebisbe de Tarragona va publicar en el mateix diari set dies abans sota aquest nom de “Eutanàsia encoberta” i que criticava un criteri
economicista o d’utilitat social, i assegurava que “hi ha una pràctica no
escrita però real en certs àmbits del sector mèdic” segons la qual als pacients
de certa edat no se’ls fan determinades proves o tractaments, per no anar en
detriment d’altres pacients.
També ens deia que arguments semblants ha esgrimit últimament l'exconseller de la Comunitat de Madrid encarregat de les residències a inici de la covid, després de les acusacions de 7.000 morts de residents, "culpa protocols que impedien d'hospitalitzar els avis."
La sanitat discrimina a la gent gran?. En el mateix article una sèrie de metges ho desmenteixen i deixen clar que l'edat no és un argument per fer o no fer, i que ho és més l'estat del pacient, i que en cas de NO fer, normalment ofereixen altres vies, com poden ser les cures pal·liatives, que per cert cada vegada són menys agressives, i que sobretot no perdem de vista que és important haver fet o no el document de voluntats anticipades.
Jo sols diré que en dos casos viscuts en dues persones, una de més de 90 anys i l’altre més a prop dels 90 que dels 80, i que la Seguretat Social els hi ha posat pròtesis de preu alt (que en la Privada costen molts diners) o els hi ha fet tractaments amb productes que sols estan a l’abast de persones qualificades de riques per hisenda. Però, a més de persones força grans, coincidia que no tenien cap malaltia que impedís aplicar els tractaments que el van fer, cosa que no sempre es així.
Crec que aquets dos casos valen més que molta retòrica
Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada