Suposo
que puc ser políticament incorrecte, però estic preocupat cap on va l’educació
en aquest meu país petit. Suposo que en altres llocs també tenen problemàtiques
semblants. Si escoltem el que diuen els representants sindicals sobre la tasca
educativa, sembla que l’esforç que fa la totalitat de l’equip educatiu està a
uns nivells molt elevats. Segurament que una gran part és veritat. Es parla de la
dedicació que han de fer els mestres, de l’estrès que comporta educar a una canalla
cada cop més conflictiva i que això crea un desgast molt greu. Totalment cert. I
si hi ha alguna falla amb el sistema, sempre
es culpa del govern o de la manca de diners. Que també.
Suposo
que el que porta un bus, o és caixer de supermercat o està al càrrec d’un equip
d’homes per fer una obra, també deu tenir la seva problemàtica. Però aquests no
poden expressar les seves mancances i queixes, perquè poden trobar-se al carrer
d’avui per demà. I això és la vida real de la nostra societat. I quan es fan ponts
i vagues i dies de festa, no sé si es pensa molt amb els nens que per falta d’avis
o de cangurs, estaran solets tot el dia a casa.
Em
sembla perfecta que el col·lectiu de mestres de la pública tingui tots els avantatges socials, diguem
que molt ben guanyades. Ara bé, quan hem
vist com han actuat molts mestres durant la pandèmia, desatenen a molts
alumnes, preocupant-se poc del seu sentit educatiu, fent vagues que molts pares
no han entès mai, i sols sentim el gran esforç que fan, les hores de preparació
de les classes i la gran dedicació a totes hores. I crec que per molts professionals
deu ser veritat, però jo que he estat i estic molt proper a mestres i a néts
que estan en edat escolar, no ho he vist pas amb tots els educadors.
Tinc
néts que van a la concertada i altres a la publica amb un nivell de dedicació
molt acceptable. Els que van a la publica, l’any vinent aniran a la concertada,
amb un gran esforç econòmic, ja que és cert que un gran nombre
de professors han estat molt professionals, però el que li toca el professor, diguem poc motivat, per dir alguna cosa, i
que n’hi ha per desgràcia, aquella assignatura
ja ha begut oli. I amb el corporativisme que reina al claustre, aquí no passa
res i l’any vinent, tornem-hi. I d’això a les manifestacions i xerrades mai se’n
parla. I sé que a la pública al que té
sort, funciona estupendament. Però .......
Tots aquests
comentaris també els he enviat al Departament
d’Educació amb dades completes, d’hores que els meus néts han estat sense
mestres a la classe, i amb noms concrets del centre. Em vam dir que segur que “això
canviarà”.
I a
la meva edat, rondo el 80, un mestre tenia fins a 50 alumnes o més i sento dir,
que la nostra generació sortíem molt més ben preparats que el nivell que
assoleixen ara. Cert que els temps han canviat,
però això es una dada amb la que ningú es pot sentir molt satisfet.
Crec que hi ha una gran escletxa entre la realitat de l’ensenyament bàsic i les disponibilitats d’horaris dels pares treballadors. I fins que això no es miri de tenir en compte serà difícil dir que l’ensenyament estigui en una bona línia.
I cosa estranya, a escala personal molts pares pensen igual,
però no està mai
reflectit en cap tertúlia ni diari.
Salvador
CM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada