"... La paraula s'ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, ..(Jn,1,14)

 

Imatge de Sant Joan Evangelista en marbre,

feta per Donatel·lo i que es troba Floeència.

Joan ens diu que l’etern, la Paraula, s’ha fet temporal, Home. I aquest fet passa en un moment determinat de la història, fa 2022 anys, en un lloc: Betlem i un dia que és el Nadal, que significa naixement, amb tot el que comporta. La nostra espècie quan arriba a aquest món és de les més desprotegides que hi ha. Un nadó no té cap autonomia, no es pot alimentar, abrigar, defensar per ell mateix, necessita algú que en tingui cura, sinó moriria al cap de poques hores i això en més o menys mesura s’allarga ben bé durant gran part de la infància, cal educar-lo, ensenyar-li des de les funcions més bàsiques fins allò més complex i abstracte, despertar-li cos i ment perquè es desenvolupi en plenitud.

El Naixement de Jesús va ser molt més humil 

que el de qualsevol nen pobre actual.

I la paradoxa és que Aquell que és la Saviesa, no s’estalvia cap etapa del creixement i formació com qualsevol ésser humà. No neix ensenyat. Aquesta Nit hem acudit a venerar-lo al Pessebre, i hem trobat un Infant faixat amb bolquers al costat de la seva Mare i del seu pare, nascut el desembre quan arriba l’hivern i han cuitat a abrigar-lo i a escalfar-lo amb la calor d’uns animals d’establia. La Mare l’ha alletat i com canten les nadales, els pastors li han portat panses i figues,  nous i olives, i mel i mató.

Els pastors d'avui, els pocs que queden,

segurament haguessin portat la mel i mató

amb un plat prefabricat així.

I El que és la Paraula, plora, gemega, riu, parlar ja vindrà més endavant i ho aprendrà escoltant la seva Mare, el seu pare, els familiars i veïns de Natzaret, en la llengua del poble, l’arameu. A la Sinagoga que és alhora escola rebrà l’ensenyament de les lletres sagrades, de la llengua en la que Déu ha parlat als homes, l’hebreu i en la que no es pot pronunciar el seu Nom.

I de jove devia tenir una imatge com aquest noiet,

tant espavilat, que aprenia l'ofici del seu pare.

I sabrà un ofici, el del seu pare, fuster, tanmateix com si es fes contemporani nostre, ho deixarà i trobarà la seva Vocació, d’acord amb la seva Naturalesa, sortirà als camins i pobles a predicar amb paraules i fets el bé i la conversió per fer una Humanitat nova, transcendent.

Com molts xicotets, devia ser una mica entremaliat,

es va escapar i se'n va anar al temple

a parlar amb el savis.

Suposem que ja els parlava de canviar coses

per fer un món millor.

Un Nadó que és tot aquest projecte en potència, sense un bon principi l’arbre pot créixer tort, com ens ensenya actualment la pedagogia, que els primers anys de vida, fins i tot els primers mesos són determinants en el desenvolupament de la personalitat i de les seves capacitats. L'Etern va deixar en mans d'uns pares terrenals, Maria i Josep, d'una família, d'un entorn, la formació del seu Fill i bé sabia que ho deixava en bones mans.

La seva família, com a bons mestres, 

el van educar de forma que va sortir 

tant recta com aquest roure.

Els que sou pares, avis, parents, educadors, heu de saber que la vostra tasca, és la més important que es pot fer,

És una tasca per delegació divina.

Bon Nadal 2022

Ernest Escasany Ferreres