On són els líders

Juli Cèsar va ser, en els seu temps, un líder....

que no va acabar gaire bé. 

Penso, ara que el món està en una cruïlla de molts conflictes i la majoria són greus, intueixes amb tristesa que no hi ha cap líder mundial que tingui  la capacitat i el poder polític per poder trobar una solució capaç d’encarrilar el futur del nostre món.

Avui, Europa és com aquest caganer.

Està amb el cul enlaire.

Cal parlar del problema energètic que té la gran Europa, que l’han deixat amb el cul enlaire. Ha descuidat les seves fonts energètiques, un dels continents que més en consumeix per càpita, i encara que està fent passos amb les renovables, de moment no ho té solucionat.

Hem fiat l'aprovisionament d'aquests components

a la Xina o la Índia, i ara en falten.

I, sense ells,  no sabem fer res,

Hem deixat que la Xina sense cap respecta social, sigui la proveïdora de quasi tots els estris que ens fan falta per al dia a dia. Barats, és el que importa. Amb una economia emergent, que aprofitant la nostra feblesa, va marcant el ritme amb la política que més els interessa. I no parlem dels elements òptics i components electrònics que ens subministren indis i coreans.

Tenim armes ...

que no ens solucionen tenir les cases calentes, 

i per tant som febles.

Tenim la guerra d’Ucraïna que ens ha fet veure la nostra gran feblesa, que sí que disposem d’arsenals d’armes per matar-nos, ajudats pels EUA, però que en el dia a dia, estem bastant  desemparats.

I malgrat tot, cada dia arriben immigrants ...

perquè en el seu país estan pitjor que nosaltres.

I tenim el polvorí humà dels immigrants, que no hi ha manera de trobar-hi solució, per moltes fronteres, murs i tanques que col·loquem. Ja  que manca humanitat.

Cada dia som més pobres,

però de moment encara som més rics

que els personatges d'aquesta imatge.

Veient com l’estat de benestar cada cop està més lluny del que teníem fa uns anys. Resumin. Cada cop som més pobres. I això acompanyat de l’escalfament global que ens envolta.

Churchil, a la seva època,

va ser el líder de Europa.

Avui ens falten persones com ell.

I amb aquest xou de situacions que ens estan venint, de nou seria bo i lloable que disposéssim de bons dirigents que fossin capaços d’unir-se per tots els temes importants i aconseguir canalitzar aquests problemes, deixant rere els temes personals i fer front a aquests nous reptes socials. Semblant el què va passar després de la Segona Guerra Mundial. Això, al fons és un somni, ja que en realitat no tenim avui cap dirigent que sigui capaç de donar llum i marcar una línia per anar resolent aquest guirigall. Sols saben mirar-se els seus interessos a curt termini. Pensem que ens falten persones com Churchill, Adenauer, Merkel, Obama i molts altres  que vam ser líders per fer-se respectar i escoltar.

Ens tindrem que apretar-nos tant el cinturó,

que no sabem com quedarem.

Ara per ara, sols ens queda anar posant ciris, i a prémer-nos  el cinturó, que ens costarà sang i suor, perquè passar del dolent a millor, és bona cosa, l’inrevés ja costa més.

I pensant  que els nostres fills i néts  estan però,

que molt mal acostumats!|.

Salvador C M