La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció
sanitària recull prop de cent drets i deures estructurats en deu grans àmbits: equitat i no-discriminació de les persones; protecció i
promoció de la salut i prevenció de la malaltia; accés al sistema sanitari;
intimitat i confidencialitat; autonomia i presa de decisions; informació
sanitària, documentació clínica i tecnologies de la informació i la
comunicació; qualitat i seguretat del sistema; constitució genètica de la
persona; investigació i experimentació i participació.
He
posat aquest anunciat primer “Drets i
Deures” que evoquen, al meu entendre,
allò que realment esperem de la nostra Seguretat Social. Encara recordo els
fets succeïts a les Residències durant la Covid.
Habitualment
sentim a dir que als serveis de la Sanitat Primària els falten recursos i també
personal. Això ho patim tots. Per contra, en l’especialització hospitalària considero que hi ha hagut grans avenços i
consta de gran prestigi. Aquí el problema també sembla que és la falta de
personal i la llista d’espera de 3 a 6 mesos.
Urgències.
Aquí el tema canvia, per això, em permeto explicar la meva experiència.
Dia
6 de desembre, festiu, ingreso d’urgència en un hospital annexa del Clínic. Se
m’entrega el diagnòstic amb les següents paraules. “Lo suyo és de ingresso al
Clínic pero en estas fechas los medicos ....”
Ja al meu domicili rebo citació per fer proves a aquest Hospital.
Però
abans vaig al CAP per comentar-ho amb el meu metge de família, que fa temps que
em visita i li tinc gran confiança. Es mira el meu historial i veu que tinc visita amb
l’especialista i no entén que vull d’ell. Creu que que ja no soc un pacient d'ell
Especialista
del CAP. Mira l’informe i quedem que després de les proves, final de febrer, em
telefonarà.
1 de gener. Nou Ingrés d’urgència al Clínic amb Covid. HI ha complicacions. Cirurgia i em posen
tres bypass i l’endemà de Reis a casa.
El passat dia 17 visita novament al CAP. El Metge es mira informe de l’Hospital que no havia vist i confirma que l’especialista em telefonarà el març, no al febrer?? I que demani hora amb la infermera pel seguiment. Dos dies després, el dia 19, vaig a l'infermera, que parla amb el metge i finalment acorden que em miri la tensió i quedem per un altre dia (febrer) per conèixer el meu historial i fer el seguiment.
Si m’he
permès escriure un tema personal, és per considerar-lo un clar exemple dels “clars i obscurs” de la
Seguretat Social.
Dit això, vull manifestar que tots els doctors i infermeres de la zona de Cirurgia com el personal de la Planta corresponent, van estar en tot moment a l’alçada de la situació. El meu màxim agraïment per a ells.
Bon
any 2023
Carme/AFOPA
1 comentari:
Celebro Carme que estiguis, com sempre, al peu del cano. La Seguretat Social fa pena. Jo vaig tindre una pujada de tensió i vaig acabar a la privada. En deien, si estás a 15 pren tal pastilla, si no arribas, un altra i si arribas
a 20, truca per telef. i ja et direm. Faltan metges i sanitaris. Estan esgotats de fer la feina de molts i hi ha gent que no te metge de capçalera.
Encare jo, vaig poguer parlar amb la meva Dra. per dir-li el tractament
que porto de la privada per la tensió, perque prengues nota. Si en algún moment he pogut localitzar-la es a través de la MEDALLA, sino es imposible
Cuidat força-
Dolors F.
Publica un comentari a l'entrada