El tren de Sarrià

 

Estació de Gràcia,

quan les vies no estaven soterrades. 

En tota la meva vida, el tren de Sarrià ha sigut un dels mitjans de transports més habituals per la meva mobilitat. Quan era petit recordo que per arribar a l’estació de Gràcia tenies que passar per uns descampats amb un terreny ple de bonys que avui són la plaça Gal·la Placídia, però el tren ja era elèctric i passava per sota de la Via Augusta fins a la seva sortida a la llum prop de l’estació de Muntaner. 

Avui la plaça Gal·la Placídia

està mol ben urbanitzada.

Però en els any 40 era un camp de cols.

Quan vaig fer 18 anys i vaig començar anar a l’escola Industrial de Terrassa, cada dia, a les 7 del mati, agafava el tren en aquesta estació i vaig veure com es van soterrar les vies i cobrir-les fins a l’estació de Sarrià, i la Via Augusta ja agafar l’aspecte actual. També vaig veure el naixement del ramal de Gràcia fins al Putget, ja que malgrat que el túnel ja estava fet, no es va inaugurar fins a l’any 1953

Primera màquina de vapor.

L’historia del tren va començar al 1850 quan es va voler unir Barcelona amb el poble de Sarrià, però no es va inaugurar fins al 1863 i ho va fer la companyia Ferrocarrils de Barcelona a Sarrià, amb un tren de vapor i ample de via ibèrica o sigui de 1668 mm. (No fos cas que els francesos ens envaïssin i fessin servir aquesta via per penetrar a la península).

Els empleats de la companyia

amb els seu vagó.

L’èxit va ser tant gran com els deutes que tenien i a l’any 1874 va passar a la societat Tren de Sarrià a Barcelona, i que en el 1899 va tornar a canviar de mans i la propietària va ser  una company nascuda a Bèlgica, que va electrificar la línia i va passar l’ample de la via a 1435 mm que era l’ample de la majoria de països europeus. (Any 1905. Es veu que ja no hi devia haver perill d’invasió)

Actual estació de Sarrià.

Centre neuràlgic del tren.

Al 1911 el tren va arribar a Terrassa i Sabadell i al 1929 es va soterrar la via des de la plaça de Catalunya fins a l’actual estació de Muntaner i es va construir el túnel que va de Gràcia a l‘Avinguda del Tibidabo. Aquest túnel, com el de la resta que s’estaven fent pel Metro, durant la guerra civil es van fer servir com a refugis. Recordo que en el primer bombardeig, que va ser des del mar, amb la meva mare i el meu germà vam anar al de l’estació de Fontana. No hi vàrem tornar mai més. Finalment, a l’any 1954 es va inaugurar aquest nou ramal. 

Des de 2011 els trens arriben al Vallès,

però ara deixen la categoria de trens 

i passen a ser "el Metro del Vallès"

i això vol dir unes sortides amb moltes més freqüències.

Actualment el propietari del tren és la Generalitat que l’ha convertit en el Metro del Vallès i tots els trens de les línies de Terrassa i Sabadell paren a totes les estacions i que en tenen un cada 4 minuts, però en les estacions comuns, (fins a Sant Cugat) són 2 minuts. Per contra, la línia del Tibidabo, que circulaven cada 6 minuts, ara ho fan cada 7 i en algun moment en salten un i si tens mala sort de que t’agafi, et fa esperar bastant més.

2013. Segell de correus Commemoratiu  dels 150 anys del tren.

Evidentment, en aquelles dates, era en castellà.

Aquesta millora és molt important, no sols pels pobles de Vallés, sinó als pels de la línia de Sarrià que ara disposen d'un tren que para en totes les estacions cada 2 minuts i la única línia que ha perdut una mica de qualitat ha sigut la del Tibidabo. Però els usuaris d'aquesta línia també estem contents ... 

Ja que malgrat tot això,

continuem tenim un servei bo.

Joan