Avui en dia Sant Jordi és el patró de Catalunya i la seva festa s’ha basat en l’amor i la cultura representats per les roses i el llibres. És un dia festiu, però no es festa.
Però, que sabem d’aquest Sant? Jo res, però he recorregut a internet i he trobat que era un cavaller de l’època del emperador Dioclecià (244-311), a qui servia.
En un moment determinat va rebre l’ordre de perseguir els cristians. No ho va considerar correcta i no la va obeir. Pobre Home! Què va fer! Desobeir al Emperador! Això no es fa, noi! I li van tallar el coll.
El fet d’haver defensat al cristianisme va fer que el fessin Sant, però va ser molt més famós per les llegendes que en diferent llocs anaven sortint que per la seva santedat. A Catalunya la llegenda que més ha arrelat és la seva lluita amb un drac que assetjava a una princesa i que ell el va matar i a ella la va salvar. I també es diu que allà on va caure la sang del drac, (A Montblanc diuen que va ser allí, segons el Costumari Català, de Joan Amades) cada any hi floreig un roser ple de roses.
La data del 23 d’Abril és el dia en que es diu que aquest Sant va morir i la seva devoció va anar arrelant en el Regne d’Aragó i en l’any 1456 Catalunya el va nomenar el seu Patró, però no es fins a la Renaixença quan la festa agafa un impuls important ja que es va convertir en una festa patriòtica, cívica i cultural celebrada a Barcelona i Catalunya.
El costum de que els pretendents regalessin una rosa a la seva estimada ve de lluny, però no és fins els anys 20 que s’hi associés el llibre i és per dos fets aparentment de no massa rellevància. El primer que un editor valencià, Vicent Clavel, amb l’idea de promoure la venda del llibre en català convencés a la “Cámara Oficial del libro de Barcelona” i al “Gremio de editores i libreros” per fer una festa nomenada dia del “Libro español”. I el dia 7 d’octubre del 1927 a Barcelona es celebrar aquesta festa
Però a l’any 1929 aprofitant l’Exposició, els llibreters van sortir per tot el territori, van plantar les seves paradetes de llibres per tot arreu i la festa es va passar al 23 d’Abril amb l’excusa què era el dia del enterrament de Cervantes i la mort de Shakespeare, (cosa certa segons el calendari julià però no amb el calendari gregorià) i d’aquesta forma les estimades podien correspondre més fàcilment amb als seus pretendents regalant-los hi un llibre. I la vende de llibres va ser un èxit
Quan comprem una rosa en la majoria de parades que les venen, les entreguen amb una espiga que representa la fecunditat i una discreta bandereta catalana que recorda el caràcter reivindicatiu de la diada
La festa ha resistit tres anys de guerra civil i dos més
de pandèmia, però tinguem els ulls ben oberts i vigilem que aquesta festa que
tots estimem tant no perdi pistonada per enveja d’uns o picabaralles d'altres i ...
acabi com Sant Jordi, que li van tallar el coll
Joan
1 comentari:
Molt maco i educatiu, totes les axplicacions.
Salutacions, D. Fita
Publica un comentari a l'entrada