Coses del meu barri

 

En el barri del Farró

les persones grans hi trobem vida.

Avui, llegint la revista del barri, “Coses del Farró”, m’ha  sorprès l’article que parla del refugis existents a “El Farró”. Ignorava aquest fet tan interessant. Explica el Sr. Pep Arisa, que és qui signa l’article, que l’Ajuntament de Barcelona ha editat, a la seva pàgina web, el treball interactiu “La ciutat del refugis” amb un localitzador, sobre el plànol de la  ciutat de l’any 1935, dels diferents refugis que hi hagué durant la guerra civil i anys posteriors a Barcelona, tots ells degudament documentats.

El carrer Saragossa és el carrer llarg del Farró,

Excepte en la part última, les voreres son estretes

i només si pot anar en fila india.

Continua explicant que, iniciats l’any 1938 n’hi ha nou i de  la postguerra quatre, aquests coincidint quan va aplicar-se el decret signat per Franco de 23 de gener de 1941, 20 de juliol i 17 de desembre de 1943, alguns d’aquests decrets vigents fins al 1945, encara que es va continuar promovent-los fins a finals dels anys cinquanta, un cop acabat el conflicte bèl·lic a Europa.

Tranquil racó de la plaça de Sant Joaquim,

en dissabte a la tarda en que el bar més conegut

està tancat i ocupa l'espai que ara ocupo jo. 

Aquesta anècdota és extensiva a tots els barris i la considero prou interessant per explicar-la i així arribar a conèixer una part de la història que fa referència al lloc on vivim.

Un altre racó és la placeta de Josep Amat,

però aquest ja esta en el Putxet.

Parlant de barris, no puc evitar fer referència a les dificultats que ens trobem les persones que en general tenim el costum i l’obligació de circular caminant: Obres constants, voreres fetes malbé, vehicles mal aparcats que t’obliguen a caminar per la voravia,  persones amb bicicleta o patinet  que circulen en direcció contrària a l’establerta, caques d’animals sense recollir, i així tantes coses que fan que el fet de sortir a passejar es transformi en  una molèstia més que en un goig.

Estem nerviosos i ens mosseguem les ungles

ja que tenim moltes coses que no van com voldríem.

Estem nerviosos, ho sé, però, precisament en aquests moments és quan hauríem de ser més respectuosos amb els altres.

Fins aviat,

Carme.