Què passa amb el català

 

El peix gran es menja sempre al peix petit.

Passarà igual amb les llengües?

Algun lingüista va dir que quan una llengua ha de compartir espai amb una altra, la més poderosa s’arriba a menjar-se la més petita.

Felip V, el Borbó.

Amb ell comença el problema català.

La meva llengua, la catalana, al llarg de la història ha estat prohibida, maltractada, anul·lada i com a poble que l’hem estimada, hem patit tota mena de vexacions. Podem pensar en la guerra del Borbó en Felip V el 1714, que va prohibir tota reminiscència catalana, el 1801 es va eliminar el català de l’ensenyament i al teatre, el 1924 van apallissar a Antoni Gaudí, per parlar amb català a un policia i després el 1939 en Franco també va fer de les seves com molts ja saben i altres ho tergiversen.

Amb l'arribada d'en Adolfo Suárez,

podem dir que el català, a poc a poc,

entra a la "normalitat".

Podem dir que amb totes aquestes traves en contra de la nostra llengua, un cop aconseguida la democràcia, de mica en mica vam tornar a la “normalitat” entenen per normalitat el fet que totes les institucions depenent del Govern Català van començar a fer-la oficial. Jo vaig aprendre a escriure el català als quaranta anys i molta gent de la meva edat encara no l’escriu.

l'immersió lingüística és una bona eina 

perquè els escolars aprenguin català.

Però amb la tenacitat del nostre poble, amb l’àmbit institucional, el català ha tornat avui en dia a tenir un espai força lloable. Òptim no, però bastant acceptable.

Les xarxes socials i altres circumstàncies,

fan que les estadístiques ens diguin

que l'utilització del català BAIXI.

Ara bé, amb el nostre relleu generacional, les xarxes socials  i perquè no, també per part de moltes escoles que l’obligació d’ensenyar amb català no l’han complert, veus de manera alarmant com les estadístiques ens parlen que el nivell del català està reculant greument. 

Les campanyes per promocionar el català

no tenen massa èxit.

S’està fent la campanya de què sempre intentem parlar amb català amb les persones que no el parlen, amb la intenció  que facin un esforç perquè es vagin integrant amb la nostra parla. Però en realitat a mi em costa una mica fer el canvi i crec que és degut al maltractament que vaig tenir de petit. A mi el mestre a set anys em va fotre una cleca perquè a l’entrar a l’escola vaig dir bon dia. I una religiosa em deia que no parles català que “era la lengua del demonio”. Santes paraules. I per defensar la llengua també vaig passar per la Via Laietana. En costa molt davant d’un policia nacional parlar amb català.

Els adolescents, quan parlen entre ells,

NO solen parlar en català.

El que em dol és veure que els adolescents entre ells, parlen molt poc el català i alguns, gens. I a més, tota la informació que reben de les xarxes socials, quasi tota és en castellà. I això sí que és molt greu per una llengua, ja que si les noves generacions no se la saben fer seva, a la llengua l’enterrarem.

El caga tió i altres tradicions catalanes

estan desapareixent.

Veus que la nostra joventut, parlo dels meus néts, passen de quasi tot del que és la cultura i les tradicions del nostre poble, puix que la informació que reben no està en sintonia amb el nostre país. I ara escoltes que moltes escoles no volen que es facin les tradicions del any.

Si seguim com ara,

aviat serà els catalans

qui ens tindrem que estripar els vestits

per poder parlar en català.

I per postres has de sentir d’algun poca pena, “que se han de romper las vestiduras para que los entiendan en castellano”.

Confiem que aquesta coneguda nostra

ens ajudi i que la nostra llengua

tingui la sort que ella reparteix.

Que tinguem sort, i que la nostra llengua tingui un futur millor.

I si no, ja s’ho faran.

Salvador CM