 |
| No és el mateix |
 |
| Estat i Església: Direccions divergents |
Segons l’ultima enquesta de 2013, solament un 10% de la joventut espanyola
es considera catòlica i practicant (IJE). Per molts catòlics això és preocupant,
però no esperem miracles que ens solucionin els problemes, ja que aquests no es
produiran.
L’adolescència és l’edat en que els joves descobreixen el món, però
no tots el descobreixen igual. Uns s’apunten voluntaris en ONGs, però altres
associen la llibertat amb la beguda, drogues o sexe, i busquen noves
experiències sense parar a mirar quines conseqüències els portarà aquest forma
d’entendre la llibertat, i no es donen compte que si volen sortir de l’embolic
en que s’han ficat els costarà molt, especialment si no tenen un bon suport
familiar.
 |
| "El Botellóon" |
 |
| Aquest gat TAMBÉ s'avorreig |
Alts càrrecs eclesiàstics afirmen que si els joves no practiquen és perquè els
hi hem transmet una falsa idea de Déu. Però, d’on ha sortit aquesta idea?, I en
lloc de criticar, què fem per a canviar-la?
No forcem als nostres joves a practicar una religiositat de signes. Si
tenen un mirall que els captivi, si apuntaran
Serà el Papa Francesc qui portarà aquesta
llum?
Emiliano
2 comentaris:
El laïcisme, entés com la separació de l'Església i de l'Estat, és una cosa molt raonable. Ni la política hauria d'influir en la religió, ni la religió hauria de condicionar la política. Són dues esferes totalmentr diferents. La fe no és res material que es pugui mesurar o valorar, ni comprar ni vendre, ni tampoc transmetre per herència als nostres fills i néts.
La fe té una íntima connexió amb l'ètica i, també com ella, es difon amb l'exemple. És per això que en una societat com la nostra, afectada per la corrupció econòmica i amb una greu falta de valors morals, tant a la fe com a l'ètica els costa molt d'arrelar-hi.
Potser si que el papa Francesc, com suggereix l'Emiliano, hi podrà posar algun remei, però sens dubte que som nosaltres, les persones grans, els que amb el nostre exemple, tenim més possibilitats d'influir positivament en la regeneració moral de la nostra societat. No podem defugir la responsabilitat que ens correspon.
Fa anys que el laïcisme s’ha introduït en els estats que han imposat la democràcia i per tant la llibertat. Una prova d’un estat laic ha estat France, però no per això la població va perdre la seva cultura i practica cristiana, tot el contrari, va ser un dels països europeus amb gran quantitat de catòlics practicants. Per això, el Papa Joan XXIII va iniciar el Concili Vaticà II a fi de buscar la forma d’unir totes les religions cristianes i adaptar-se als nous avenços de la civilització . Malauradament, aquest Concili no va ser posat a la pràctica en la seva totalitat, i l’església catòlica es va quedar endarrerida. Actualment, el Papa Francesc ha començat a donar el canvi que apuntava el Concili Vaticà II, i estic convençut que, amb el coratge i diligència en què ha donat les primeres directius, tornarem a veure gent jove a les esglésies.
Publica un comentari a l'entrada