diumenge, 22 de maig del 2016

Barcelona, ciutat amigable amb les persones grans

Cartell de la IV convenció
de les Veus de la Persones Grans

Tant en la IV Convenció de les veus de les persones grans de Barcelona que tingué lloc al Febrer de l’any passat com en la anterior d’ara fa cinc anys, amb el suport dels Ajuntaments de torn, tots vàrem estar d’acord que volíem que Barcelona fos una Ciutat Amigable amb les persones grans. I en aquest sentit s’han fet coses, i s’estan fent coses. Però no totes les coses que es fan estan orientades pensant en les persones grans, en especial amb les més febles.

La mobilitat és una de les més importants tant per les persones grans que poden caminar com per la que van en cadires de  rodes i inclou els autobusos i el carrers per transitar, sigui des del punt de vista viari com del paisatge urbà.

Un autobus de la xarxa octogonal
Ara, amb la nova xarxa anomenada octogonal dels autobusos, ens han creat uns problemes que no teníem. No parlaré d’axó, ja que s’acaba de formar un grup de treball dintre del GAGG que tractarà aquest tema amb els de T.M.B., sinó de dels carrers i de l’estat de les voreres. Un tema molt més modest que NO té ressonància mediàtica, però que no està resolt.

Aquesta foto del paviment acabat de posar
feia molt goig i el seu color era molt bonic
Quant un carrer es remodela (ex: Ronda del General Mitre des de Lesseps a Balmes), i es fan obres, de moment tot queda molt bonic i maco, però als pocs dies hi comencen a fer forats que quan els tapen deixen marques importants en el paviment. Sembla que només deterioren el paisatge urbà ja que el pegat és de color diferent al de la resta, peró no sempre queden al mateix nivell que l’original i això es nota amb les cadires de rodes.

Els tres pagats s'han menjat el color inicial
i distorsionen el paisatge urbà
Acabo de fer una volta sortint de casa meva i he recorregut uns cent metres passant pel triangle que fa Mitre, Putget i Saragossa. He fet fotos del pagats que ens han fet a les voreres. La majoria són estètics, però el més gran, que esta a un centímetre sota nivell dona la casualitat que està davant d’una porta, que és la de la meva escala per on surten les cadires de rodes, i queden clavades en el sot i els que les porten tenen feina per treure-les.

El portal de casa meva, amb aquest pagat
que està enfonsat, i a más té un forat,
és on les cadires de rodes tenen probleme
s
És cert que quan els veïns no necessitàvem cadires de rodes ens vàrem limitar a comentar-ho amb els agents de la Guardia Urbana que posen multes a tots el vehicles mal aparcats, i que no miren res més i l'amable resposta que em varen donar va ser que ho farien arribar a la persona que correspongui.

Avui, que tres veïns van en cadires de rodes, hem presentat la corresponent notificació a l’Ajuntament i esperem que a no tardar, el sot es repari de la millor forma possible i que a més de quedar a nivell, el color sigui el mateix que l’original. 
   
Estic segur que el meu carrer no és un exemple representatiu dels carrers de Barcelona. Només faltaria!, però...

És mala sort que en aquest trocet de carrer hi hagin tants desperfectes!!

Però més mala sort tenen els meus veïns que van en cadires de rodes!!

Joan

4 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Sí Sr. JOAN, té tota la raó del món en queixar-se dels desperfectes a les voreres, hi ha moltes persones en cadira de rodes i dificulta el passeig necessari i diari que han de rebre, i amb aquests forats ... !!!
A veure si aviat l'AJUNTAMENT, aregla aquests desperfectes, la gent gran i en cadira de rodes li ho agraeixen per endavant.
Salutacions, i Força Barça.

Anònim ha dit...

Espero que se arreglen estos despecfectos tan deplorables, no solo por las personas mayores sino por todas las personas que van en sillas de ruedas. Bastante desgracia es no poder caminar como para que vengan a arreglar el suelo y lo dejen de tal forma que sea peligroso para todos. Cualquiera que lo pise puede sufrir una caida que le suponga una lesion con rotura. Es inadmisible.
Mary Luz

Miquel M. ha dit...

Aquest és un bon exemple de feina defectuosa, cosa lamentablement força freqüent i que recorda la coneguda frase llatina de "age quod agis", és a dir, fes, de forma conscient i acurada, el que estiguis fent. No val fer les coses a la babalà, perquè llavors hi ha uns resultats molt deficients, com els que ens denuncia en Joan.
Falta consciència de la feina ben feta. Si tots fossim plenament responsables dels nostres actes i accions, les coses funcionarien molt millor.

Josep Maria V. ha dit...

Es lamentable que les obres que fa l’Ajuntament es realitzin sense que al final de les mateixes no si doni el vist i plau per un Aparellador. Tindria que revisar si té deficiències o és correcte, doncs això és el mínim que han de fer els funcionaris responsables de l’obra. Els defectes que diu en Joan, son apreciables per un profà en la matèria, per tant s’ha de protestar enèrgicament amb les coses petites que aquí és on es demostra que Barcelona es o nó, una Ciutat amiga de la gent gran.