Cartell de la IV convenció de les Veus de la Persones Grans |
Tant en la IV Convenció de les veus de les persones grans de Barcelona que tingué lloc al Febrer de l’any passat com en la anterior d’ara fa cinc anys, amb el suport dels Ajuntaments de torn, tots vàrem estar d’acord que volíem que Barcelona fos una Ciutat Amigable amb les persones grans. I en aquest sentit s’han fet coses, i s’estan fent coses. Però no totes les coses que es fan estan orientades pensant en les persones grans, en especial amb les més febles.
La
mobilitat és una de les més importants tant per les persones grans que poden
caminar com per la que van en cadires de
rodes i inclou els autobusos i el carrers per transitar, sigui des del
punt de vista viari com del paisatge urbà.
Un autobus de la xarxa octogonal |
Aquesta foto del paviment acabat de posar feia molt goig i el seu color era molt bonic |
Els tres pagats s'han menjat el color inicial i distorsionen el paisatge urbà |
El portal de casa meva, amb aquest pagat que està enfonsat, i a más té un forat, és on les cadires de rodes tenen problemes |
Avui,
que tres veïns van en cadires de rodes, hem presentat la corresponent notificació
a l’Ajuntament i esperem que a no tardar, el sot es repari de la millor forma
possible i que a més de quedar a nivell, el color sigui el mateix que
l’original.
Estic
segur que el meu carrer no és un exemple representatiu dels carrers de
Barcelona. Només faltaria!, però...
És mala sort que en aquest trocet
de carrer hi hagin tants desperfectes!!
Però més mala sort tenen els meus
veïns que van en cadires de rodes!!
Joan
4 comentaris:
Sí Sr. JOAN, té tota la raó del món en queixar-se dels desperfectes a les voreres, hi ha moltes persones en cadira de rodes i dificulta el passeig necessari i diari que han de rebre, i amb aquests forats ... !!!
A veure si aviat l'AJUNTAMENT, aregla aquests desperfectes, la gent gran i en cadira de rodes li ho agraeixen per endavant.
Salutacions, i Força Barça.
Espero que se arreglen estos despecfectos tan deplorables, no solo por las personas mayores sino por todas las personas que van en sillas de ruedas. Bastante desgracia es no poder caminar como para que vengan a arreglar el suelo y lo dejen de tal forma que sea peligroso para todos. Cualquiera que lo pise puede sufrir una caida que le suponga una lesion con rotura. Es inadmisible.
Mary Luz
Aquest és un bon exemple de feina defectuosa, cosa lamentablement força freqüent i que recorda la coneguda frase llatina de "age quod agis", és a dir, fes, de forma conscient i acurada, el que estiguis fent. No val fer les coses a la babalà, perquè llavors hi ha uns resultats molt deficients, com els que ens denuncia en Joan.
Falta consciència de la feina ben feta. Si tots fossim plenament responsables dels nostres actes i accions, les coses funcionarien molt millor.
Es lamentable que les obres que fa l’Ajuntament es realitzin sense que al final de les mateixes no si doni el vist i plau per un Aparellador. Tindria que revisar si té deficiències o és correcte, doncs això és el mínim que han de fer els funcionaris responsables de l’obra. Els defectes que diu en Joan, son apreciables per un profà en la matèria, per tant s’ha de protestar enèrgicament amb les coses petites que aquí és on es demostra que Barcelona es o nó, una Ciutat amiga de la gent gran.
Publica un comentari a l'entrada