diumenge, 18 de febrer del 2018

Persones en risc d'exclusió


La meva néta em fa companyia
Crec que NO estic en risc d'exclusió
De fet, les persones grans no som un grup homogeni, sinó que amb aquest nom ens acollim persones recent jubilades fins a més de cent anys, però si que podem dir que hi ha persones grans que estan en risc d’exclusió, no majoritàriament, però en tenim. De fet des del Consell de la gent gran de Barcelona (GAGG) fa temps que ens preocupa aquest tema i l’altre dia el varem tractar, degut a que l’Ajuntament ha proposat una partida especial per aquest cas

Varem analitzar diverses situacions que coneixem i com és poden intentar solucionar. Les persones més properes a l’exclusió social solen ser DONES grans amb pocs recursos econòmics o mobilitat reduïda i per aquestes circumstàncies es van aïllant del món, però no sempre és això

Aquest menjador
podria ser un d'apats en companyia
La llei  de la vida fa que moltes persones grans ens anem quedant soles, i això ens porta a sentir la solitud. Hi ha moltes propostes per evitar-ho, entre elles anar a un Casal de gent gran, o utilitzar un servei anomenat “Àpats en companyia”, en el que pots anar a dinar per un preu adaptat a les teves possibilitats o anar a una Residència (tenir una plaça a les públiques és un luxe). Tots tenen les seves coses bones i els seus inconvenients.



Un gall en el  galliner
És bo conèixer alguns inconvenients, potser una mica pintorescs, però reals, que passen als Casals o al Àpats en Companyia. En aquests, que el menjar arriba fred, ja que el càtering que ho serveix, en fa tants que ha de començar a portar-los molt aviat o altres que la qualitat i varietat dels menús no s’ajusta exactament al contractat. I els Casal, on els usuaris majoritaris son dones, quan hi arriba un home, ja l’hem armat. O es converteix en el gall del galliner o el galliner intenta menjar-se’l viu. (No és anècdota, és real)
   
Si a sobre pertanys al grup de GLTB, el problema és complica ja que no tenim consciència de conviure amb persones d’aquest grup

Com es veu, aixó son flors que No fan estiu
i tot el que es faci per evitar l’exclusió,
malgrat sigui d’una sola persona,
BENVINGUDA SIGUI
Joan


4 comentaris:

Miquel . ha dit...

Els Casals posen de manifest una realitat que no podem pas amagar, i és la de que en la nostra societat, a partir d'una certa piràmide d'edat, hi ha més dones que homes. Els homes quedem en inferioritat numèrica, i les dones ens superen en quantitat. I a vegades també en qualitat.
Aquest fet de la inferioritat numèrica, potser pot provocar, en algunes persones, el símptoma que ens descriu en Joan, de creure's un gall dins un galliner, però en tot cas seria el d'un gall bastant atrotinat i amb els esperons molt pansits.
De tota manera, el que ens cal procurar sempre, com també ens recorda en Joan, és que tots plegats hem d'esforçar-nos perquè mai ningú, sigui home o dona, pugui sentir-se exclòs de la convivència social.

Anònim ha dit...

No os tengáis como gallo pansido en un gallinero. Sois lo mejor que hay y vuestra presencia nos anima a seguir el camino. Es la pura verdad. Mary luz

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Bonjour M. Joan, j'ai aimé votre post, et la photo avec votre précieuse petite-fille, c'est très bien ... Mais ça a panxa et j'ai réduit le diner, je vois qu'hier ça l'a augmenté, et ne devrait pas tellement diner, pardonnez moi oser, mais je le vois, bientôt ce sera bon et je ne veux pas que ce soit avec un ventre.
Un câlin cordial, merci beaucoup.

Josep Maria V. ha dit...

Estic d’acord amb en Joan, que si en el Casal hi ha un solt home, aquest és el “gall del galliner”. Ara bé, si més o menys hi ha paritat entre homes i dones, aleshores no hi ha color, manaran les dones de forma absoluta. Recordo que el meu pare amb va donar un consell respecte a les dones: Quan et casis, fill meu, ten present que si la dona et diu que el tiris del balcó, ves mesurant l’altura.