 |
La meva néta em fa companyia
Crec que NO estic en risc d'exclusió |
De fet, les
persones grans no som un grup homogeni, sinó que amb aquest nom ens acollim
persones recent jubilades fins a més de cent anys, però si que podem dir que hi
ha persones grans que estan en risc d’exclusió, no majoritàriament, però en
tenim. De fet des del Consell de la gent gran de Barcelona (GAGG) fa temps que
ens preocupa aquest tema i l’altre dia el varem tractar, degut a que
l’Ajuntament ha proposat una partida especial per aquest cas
Varem
analitzar diverses situacions que coneixem i com és poden intentar solucionar. Les
persones més properes a l’exclusió social solen ser DONES grans amb pocs
recursos econòmics o mobilitat reduïda i per aquestes circumstàncies es van
aïllant del món, però no sempre és això
 |
Aquest menjador
podria ser un d'apats en companyia |
La llei de la vida fa que moltes persones grans ens anem quedant soles, i això
ens porta a sentir la solitud. Hi ha moltes propostes per evitar-ho, entre
elles anar a un Casal de gent gran, o utilitzar un servei anomenat “Àpats en
companyia”, en el que pots anar a dinar per un preu adaptat a les teves
possibilitats o anar a una Residència (tenir una plaça a les públiques és un
luxe). Tots tenen les seves coses bones i els seus inconvenients.
 |
| Un gall en el galliner |
És bo
conèixer alguns inconvenients, potser una mica pintorescs, però reals, que
passen als Casals o al Àpats en Companyia. En aquests, que el menjar arriba fred,
ja que el càtering que ho serveix, en fa tants que ha de començar a portar-los
molt aviat o altres que la qualitat i varietat dels menús no s’ajusta exactament
al contractat. I els Casal, on els usuaris majoritaris son dones, quan hi
arriba un home, ja l’hem armat. O es converteix en el gall del galliner o el
galliner intenta menjar-se’l viu. (No és anècdota, és real)
Si a sobre pertanys
al grup de GLTB, el problema és complica ja que no tenim consciència de
conviure amb persones d’aquest grup
Com es veu, aixó son flors que No fan estiu
i tot el que es faci per evitar l’exclusió,
malgrat sigui d’una sola persona,
BENVINGUDA SIGUI
Joan
4 comentaris:
Els Casals posen de manifest una realitat que no podem pas amagar, i és la de que en la nostra societat, a partir d'una certa piràmide d'edat, hi ha més dones que homes. Els homes quedem en inferioritat numèrica, i les dones ens superen en quantitat. I a vegades també en qualitat.
Aquest fet de la inferioritat numèrica, potser pot provocar, en algunes persones, el símptoma que ens descriu en Joan, de creure's un gall dins un galliner, però en tot cas seria el d'un gall bastant atrotinat i amb els esperons molt pansits.
De tota manera, el que ens cal procurar sempre, com també ens recorda en Joan, és que tots plegats hem d'esforçar-nos perquè mai ningú, sigui home o dona, pugui sentir-se exclòs de la convivència social.
No os tengáis como gallo pansido en un gallinero. Sois lo mejor que hay y vuestra presencia nos anima a seguir el camino. Es la pura verdad. Mary luz
Bonjour M. Joan, j'ai aimé votre post, et la photo avec votre précieuse petite-fille, c'est très bien ... Mais ça a panxa et j'ai réduit le diner, je vois qu'hier ça l'a augmenté, et ne devrait pas tellement diner, pardonnez moi oser, mais je le vois, bientôt ce sera bon et je ne veux pas que ce soit avec un ventre.
Un câlin cordial, merci beaucoup.
Estic d’acord amb en Joan, que si en el Casal hi ha un solt home, aquest és el “gall del galliner”. Ara bé, si més o menys hi ha paritat entre homes i dones, aleshores no hi ha color, manaran les dones de forma absoluta. Recordo que el meu pare amb va donar un consell respecte a les dones: Quan et casis, fill meu, ten present que si la dona et diu que el tiris del balcó, ves mesurant l’altura.
Publica un comentari a l'entrada