|
El pessebre que avui desmontarem |
Hi
ha algunes feines de periodicitat fixa, que solem fer de forma
mecànica, sense esforç i sense gairebé adonar-nos-en, perquè no hi ha res tan
agradable i senzill com seguir una rutina habitual. En el meu cas, una
d’aquestes feines que es repeteixen anualment és la de muntar el pessebre per
Nadal i desmuntar-lo dos mesos més tard, un cop passades les festes.
|
Feines rutinàries |
Avui
m’he adonat de que aquesta feina l’estic fent sense posar gaire atenció en unes
figuretes a les que, malgrat ser gairebé com de la família, tinc enclaustrades
i a les fosques, durant tot l’any, dins un calaix. I m’ha sabut greu. Moltes
vegades el costum ens fa perdre la sensibilitat.
|
Aquesta persona encara No ha perdut les ulleres |
Sovint
fem les coses de forma automàtica i inconscient, i això fa que moltes
vegades ens oblidem del que acabem de fer una estona abans, i no recordem coses
tan senzilles com, per exemple, de on hem deixat les ulleres. Hauríem de tenir
més present aquella dita llatina de “age quod agis”: “fes el que facis”, ben
conscients del que estem fent en cada moment.
|
El Perseus de Cellini |
Es
diu que quan Cellini estava forjant la magnífica estàtua de Perseus que avui dia
podem admirar a Florència, hi va haver un moment crític en que el bronze s’estava
refredant més del compte, i els obrers, esverats, cridaven i discutien sobre el
que caldria fer, fins que la veu de Cellini es va imposar a tots: “Calleu i seguiu fonent”. És a dir,
estigueu per la feina.
|
Aquests joves estan per la feina |
També
nosaltres hem d’estar per la feina. Sovint estem massa distrets. Mirem a l’entorn
sense fixar-nos en el que tenim al davant, i saludem els veïns i coneguts, sense
veure’ls realment, Només ens hi rellisca una mirada superficial,
|
Podria ser Alexandre Magne amb Diògenes |
La
distracció ens posa una bena tan gruixuda damunt dels ulls que ens priva de veure els problemes dels altres. Això fa que
a vegades tampoc siguem conscients de molestar-los. Ens passa una mica el que
li va succeir a Alexandre el magne, quan va anar a Corint a visitar el
filòsof Diògenes. En preguntar-li
Alexandre quin favor volia que li fes, Diògenes només li va demanar una cosa: “Que no em tapis el sol”: sense
adonar-se’n, li estava fent ombra.
|
Joan Matagll el nostre gran poeta |
A
vegades, no ens fixem massa en el que estem fent, i el que és més greu, tampoc
ens adonem dels bons moments que sovint ens envolten, uns bons moments que ens
caldria aprofitar al màxim, perquè fugen i no tornen. El poeta Maragall ens ho confessa
així en el seu Cant espiritual: “Jo que
voldria, aturar tants moments de cada dia, per fer-los eterns a dintre del meu
cor”.
Per
això avui, en guardar les figuretes de pessebre, les he mirat amb un afecte més
gran, i els he dit: fins l’any vinent!
Procurem
estar sempre ben atents a tot el que fem, per tal d’evitar que els bons records se’ns
esborrin.
Miquel M
2 comentaris:
Crec que l'article té força raó quan diu que a vegades anem per la vida pensant només en nosaltres, sense adonar-nos de si tapem el sol o molestem als que estan al costat nostre. La convivència és una assignatura que tots hauríem de conèixer i practicar més bé, especialment en les difícils circumstàncies socials que avui ens toca viure.
Es evident que en arribar a una determinada edat se’ns fa més difícil d’evitar recordar coses que inclús són d’un us molt freqüent durant el dia.... com per exemple ..... el mòbil, .... i quantes vegades no recordem on l’hem deixat !!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada