Imatge de dol. El llaç de color negre |
Maria de Mèdicis Reina i Regenta de França (1613) Vestida de negre, color del dol |
Sempre associem el dol a la mort, perquè no hi ha major pèrdua que la d’un ésser estimat. Però aquest no és pas l’únic dol que podem tenir al llarg de la vida. Tot patiment associat a una pèrdua, ens causa dolor, tant si és una pèrdua física com una pèrdua simbòlica. Un projecte de país que de cop i volta es veu estroncat, o una situació social que perilla com a conseqüència de perdre un equilibri econòmic estable, també ens causa patiment. El primer pas que ens cal fer, per superar el dol, és assumir la pèrdua. Això vol dir que hem de començar per acceptar que som ésser limitats i vulnerables.
Qui estima, pateix per la persona estimada |
Les relacions afectives fortes ens ajuden a créixer i a construir-nos com a persones, però al mateix temps també ens fan més dèbils. No en va es diu que estimar necessàriament comporta patir. Qui estima, pateix i es torna vulnerable a tot el que li pugui passar a la persona estimada.
Però no sempre el que somies es farà realitat, i ens farà reconeixer la nostre fragilitat |
Tant
el fet d’estimar com el fet de somiar, ens enforteixen. Ens cal confiar en
nosaltres mateixos i que els altres confiïn en nosaltres, però amb una
confiança que es construeix a base de reconèixer la nostra fragilitat. Assumida
aquesta limitació, llavors si que serem capaços d'acceptar qualsevol penosa situació
de pèrdua que se’ns presenti. Com el que lamentablement ens està passant ara.
Avui estem de dol, però estem segurs que en un demà, no llunyà, els sol ens tornarà a escalfar |
Conscients
de la nostra fragilitat, sense perdre de vista el passat, hem d’acceptar la
realitat i seguir endavant. Ens cal superar el desànim i refer la nostra vida.
Potser ara és difícil, però hem de ser capaços de confiar en el futur.
I també capaços de redreçar
tots junts el país
d'una forma realista i solidària.
Miquel
Maria
1 comentari:
Te tota la raó en Miquel Maria, quan un esser estimat s’ha mort no pots plorar per la seva pèrdua sinó que has de alegrar-te per haver-la tingut, ja que sols plorar no aconsegueixes tornar-la a tenir i perds la il•lusió i l’esperança d’aconseguir veure a triunfar als teus descendents.
Publica un comentari a l'entrada