dissabte, 26 de novembre del 2011

Desemparats

Sant Antoni Abad
A tothom qui té vida en la terra se li va assignar un patró perquè estigues emparat i protegit, inclús els animals en tenen dos, Sant Antoni Abad i Sant Francesc de Asís, però mai se’ns ha donant un a les persones grans per protegir-nos i recolzar-nos en els moments de dificultat i abandó. Pot ser que la causa d’aquesta falta de guarda celestial tinguí el seu fonament en el fet que en la nostre joventut hi havien en totes les cases una de les filles que es resignava a quedar-se soltera, renunciant al matrimoni i a constituir una família, sacrificant-se com a santes per cuidar els pares quan arribessin a vells. Aquestes abnegades donzelles varen rebre el qualificatiu, jo diria que despectiu, de solterones, quan pel seu generós  procedí haurien d’estar totes elles en els altars.

En defensa de la dona
Els temps canvien, i tan és així, que les dones han lluitat per desfer-se de la opressió masclista que imperava en l’època dels nostres avantpassats. Aquesta constància i el canvi de mentalitat que ha experimentat la societat, les va portar a arrabassar els drets que els homes els hi havien negat, ocupant en els nostres dies un lloc tan preferent com ostenta l’home,  amb igualtat de condicions, havent obtingut inclús una llei del govern central sobre la violència de gènere, que les empara contra aquells que no les respecten i les maltracten.

Els que hem patit el costat fosc de tota aquesta revolució social, no som ni més ni menys els homes i les dones, ara persones grans, que de joves i adults vàrem lluitar i obtenir aquests grans avenços i reptes socials. No és just que ara patim el desemparament i abandò de les atencions i ajuts que els nostres avantpassats rebien de les seves filles solteres sense rebre una compensació estatal.

Parlament de Catalunya
A més estem privats de fer sentir la nostre veu en el Parlament per la impossibilitat de poder ocupar-hi escons degut a que tots els partits politics en les seves llistes electorals ometen afegir-hi persones de més de 65 anys, i és molt difícil que ens escoltin si no estem en el forum. Potser podríem fer sentir la nostre veu als partits polítics si els avis i les avies féssim una campanya per introduir-hi les nostres veus  en els mitjans de comunicació, com varen fer les dones per aconseguir la igualtat de gènere. Si el resultat fos positiu aleshores obtindríem l’efectivitat i plena aplicació de la Llei de Dependència, que ara sols està en "depen"..  També podríem desencallar l’augment de les pensions de les vídues, el respecta i atenció que pels nostres anys ens mereixem, facilitar-nos amb rapidesa la tramitació dels distintius de minusvàlids i d’altres tràmits oficials, dissenyar passeigs sense obstacles per la gent gran, etc...etc... i sobretot, no deixar-nos DESEMPARATS!   

Josep Mª

2 comentaris:

Miquel ha dit...

És ben cert que l'antic qualificatiu de de "solterones" s'ha esfumat, com també el seu deure, gairebé obligat, de "sacrificar-se com a santes" per atendre els pares, o per "cuidar sants", com també es deia a vegades.
Afortunadanment, com molt bé ens indica l'article, els temps canvien, i és molt satisfactori que, avui dia, ningú hagi de fer-se sant per obilgació.
I és molt lloable que ja no hi hagi "solterones", que hagin passat a la història, malgrat que potser, egoisticament, encara hi pugui haver alguns pares grans que les trobin a faltar. Per aquestes persones, i també per a tothom, el consell que ens dóna aquest article és ben clar: fer sentir la nostra veu a la societat, als mitjans de comunicació, a la política, a tot arreu, per tal de no arribar a sentir-nos mai "desemparats".

Mary Luz ha dit...

Hay que seguir trabajando sin descanso, con entusiasmo y ánimo, para conseguir que se nos escuche a la Gent Gran y se nos tenga en cuenta.