Indecis = Quina direcci´ó prenc? |
La indecisió
resulta molt molesta tant pel dubitatiu com per aquells que són víctimes
de les seves indecisions.
Hi ha persones que pel seu càrrec no poden ser indecises,
com un governant, un empresari, i en el pitjor dels cassos quan es presenta un
cas difícil, inicialment es pot contestar: M’ho
pensaré. Però si aquesta contesta la dóna un insegur, passaran dos, tres,
quatre setmanes, mesos, anys o mai, perquè continuarà congelada la seva decisió.
Situació desesperant per tots aquells que esperen la seva resposta.
Serà la margarita qui decideix? |
No s’ha d’interpretar que ser indecís vol dir que la
persona és inculte, no, no és inculte, simplement és una persona sensible que
veu amb excessiu detall els mil aspectes d’una cosa, i es covard, perquè no
s’atreveix a mullar-se, inclús crec que pot ser orgullós i que no accepti un
possible fracàs.
Elecciona al Barça |
Jo crec que en molts casos, com el de les eleccions, quan
els indecisos es troben amb una obligació que s’ha de contestar en un termini sense
pròrroga, o bé no exerceixen aquest dret, o bé si ho fan, és sense convicció, i
inclús en aquest cas pot ser que hagin ajudat a obtenir un gran èxit i es
vanaglorien del mèrit d’aconseguir-lo
Al meu entendre seria dramàtic que l’indecís es despertés
al final de la vida i captés, de cop, amb una llambregada que ha viscut
adormit, que no ha viscut, que s’ha li ha escolat el temps entre les mans i que
allò que no ha decidit en el moment oportú era part substancial de la vida.
Es evident que abans de prendre una decisió s’ha de
reflexionar, i quan tinguis una determinació
posa-la en pràctica prestament,
no pretenguis desfullar la margarita.
no pretenguis desfullar la margarita.
osep Maria V.
2 comentaris:
És ben cert que a la vida sovint hem de prendre moltes decissions i no sempre és fàcil escollir la que sigui millor, d'entre les diferents possibilitats que se'ns ofereixen. Però és precisament en aquestes ocasions quan hem de demostrar que som "animals racionals". Si no ho fessim, ens quedaríem només amb la primera part de la definició i seria molt lògic que aleshores se'ns pogués confondre fàcilment amb els rucs.
La meva mare en lloc de parlar d'indecisos, ella els nomenava “caga dubtes” i afegia que quasi mai decidien res i si alguna vegada ho feien, sempre en tenien remordiments ja que creien que s’havien equivocat
Joan
Publica un comentari a l'entrada