diumenge, 4 de juny del 2017

Relacions Intergeneracionals

l'avi cofoi amb la seva néta
Abans de començar l’article, el Cargol us agraeix a tots els lectors per l’ interès que veu demostrar per la seva salut. Avui, gràcies a Déu, ja està pràcticament be
Gràcies a tots

Al diumenge passat vaig assistir al acte de final d’escola de la meva néta més petita, ja que l’any vinent ja anirà a la Universitat. Com que es tractava d’un acte protocol·lari pensava que seria avorrit i fatigós, però res mes fals. Va ser una tarda agradable i plena de sorpreses que va durar de les 5 fins a quarts de vuit, amb el temps just per anar a veure la final de la Copa que jugava el Barça. Els protagonistes de tota la festa van ser els 99 alumnes que es trobaven com la meva néta.
El vals

La festa va començar en el pati de l’escola amb la foto de rigor i en acabar van sortir cap a la sala d’actes a ritme d’un vals. Va quedar demostrat que el ritme del vals no és conegut per la joventut, però això només ho varem observar alguns avis. Els nois vestien tots americana i coll i corbata i les noies vestits de festa que feien molt goig

Dibuix d'un grup fent la seva presentació
Ja en el saló d’actes es van presentar les diferents activitats que havien fet els alumnes amb el suport de vídeos i actuacions reals amb diversos exercicis gimnàstics amb ritmes moderns que coneixien perfectament. Les noies les veies totes a vibrar amb la música, cosa que algun noi li anava gran. En aquest punt, veig que passa exactament el mateix que a la nostra època. Els nois sempre hem estat més “patosos” que les noies. Què hi farem!

El parlament dels nois
molt millor
que els del parlamentaris
Els alumnes, representats per dos nois, van donar les gràcies a l’escola per la formació rebuda i els assistents pel seu suport en aquest dia tant important per ells, amb un llenguatge modern, clar i entenedor i de forma estructurada, molt millor del que els parlamentaris ens tenen acostumats. Ah!. Tot sense llegir res!. Després també van parlar representants del professorat i el director, que amb tota sinceritat va dir que ell llegiria el que volia dir.

Finalment, repartiment de diplomes i de l‘estola de record a tota la promoció del 2015-2017

En resum, una jornada  intergeneracional molt positiva, on les persones grans, amb tota la nostra experiència a l’esquena, vam aprendre molt de la forma de fer dels nostres néts. Una trobada on es respirava vida i confiança amb el futur

Serem capaços de donar entrada a la nostra motxilla
  als nous vents de la joventut
 o ens quedarem ancorats al passat?


Joan  

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Y tanto que hay que dejar paso a la nueva generación y además dándoles ánimo. Me alegro de tu mejoría, es de celebrar.
Mary Luz

Miquel M. ha dit...

La metàfora del vent de la joventut, del que ens parla aquest article, crec que es queda més aviat una mica curta, perquè més que un ventet és una forta rauxa ventolera la que se'ns enduria a tots per endavant, si no fóssim capaços d'adaptar-nos-hi, com ha fet en Joan. Enhorabona!

Josep Maria V. ha dit...

Lo primer de tot, amic Joan, és celebrar que ja estiguis en plena forma i donant-nos “canya” per escriure articles. En segon lloc, et felicito per la teva “petita” néta, a la que no coneixia, és molt gran, bonica i simpàtica. Finalment l’article em sembla molt adient i encertadíssim, doncs la il•lusió i esperança de la joventut de avui és la que hem de tenir nosaltres, de lo contrari ens tornarem en uns vells sense ànima.