diumenge, 5 d’abril de 2020

Avis en confinament


A la Carme,
a pesar de estar confinada,
els seu pensament està
en la primavera que ja arriba,
i en la teva amistat.
Hola amic meu, avui només t’envio aquestes lletres,  em dol no poder estar al teu costat, però sento que dintre meu també ha florit la primavera i voldria gaudir amb tu dels colors i les aromes que t’envolten, però aquest confinament que ens té atrapats, ha fet que el meu pensament s’ompli de records del color de l’arc iris i el meu cor torni a bategar il·lusionat per tot allò que la vida m’ha donat, entre elles la teva amistat.

Pensar en aquest "bitxo"
que tants mals de cap ens porta,
 la posa triste,
i la fa sentir-se feble.
Però, no tot és color, també la tristesa ni ha en el meu cor, som grans, i quan llegeixo la mort en silenci de tants avis als geriàtrics, tanmateix com si el covid-19 hi hagués trobat el terreny adobat, aleshores percebo, l’ amargor  o d’un cert silenci, com si ens fes por veure el nostre demà. No vull posar-te trist, és només un crit a la realitat que ens colpeja fort, tant com mai haguéssim pogut imaginar, tantes persones malaltes, tanta pèrdua de vides, descobrir tanta precarietat i tanta hipocresia em fan sentir molt feble.

Aquest balcó no és el de la Carme,
però si ho hagués sigut,
l'hauria portat al mateix raonament
que li ha fet el seu.
Com t’he escrit al principi, a dins meu també hi ha  esperança i amb aquesta il·lusió, les fotografies oblidades en un calaix m’han retornat el record d’una vida viscuda. He tingut estones per riure i altres per plorar, imagino com tothom, però això m’ha fet veure que hi ha hagut més motius per estar satisfeta i aquests són els que compten i al final, veig que aquells moments dolents també els he anat superant, més o menys, per això et diré que avui, malgrat la pluja, he sortit a la terrassa i he vist el pom de margarides ben florit i la menta súper verda, el cactus plens d’aigua, l’aigua és vida per a tots i potser, qui sap, després del Covid-19, serem una mica més feliços compartint fragilitats i inestabilitat.

Fins aviat!
Cuida’t força

Carme, Afopa 

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Ben segur que tots els que llegim aquest bloc dedicat a les persones grans, ja ho som una mica de grans, i probablement tenim algun amic o conegut en alguna residència. confinat segurament en alguna reduïda habitació, sense possibilitat de moure's ni de rebre visites, ni tampoc de tenir la petita alegria que ens descriu la Carme, de veure florir les margarides a la terrassa.
És molt trist pensar en les penoses situacions en que es troben moltes persones grans, i només ens queda l'esperança de que tinguin la fortalesa suficient per superar aquest malson i que l'epidèmia que ha destrossat tantes vides, s'acabi aviat.
I ens cal confiar també en que després, passada la tempesta, vingui el bon temps, i siguem capaços, entre tots, de redreçar la malmesa economia del nostre país.

Unknown ha dit...


GRACIAS CARME CONFIO QUE DESPRÈS DE LA TEMPESTA TORNI LA CALMA I QUE
TORNIN A AFLORIR ELS BONS SENTIMENTS QUE MOLTA GENT TENIA UNA MICA
AMAGATS. PER A TOTS VOSALTRES UNA ABRAÇADA AMB MOLT D'AFECTE I
AGRAIR-VOS A TOTS EL VOSTRE CORATGE PER SEGUIR, A PESAR DEL ESTAT
D'ANIM AMB ELS VOSTRES ESCRITS QUE TAN M'OMPLEN.

DOLORS F.