diumenge, 14 de març de 2021

Amanides d'hivern: El Xató

 


Primer de tot, posem-nos el barret de cuiner

Portem una colla de mesos que nomes es parla de pandèmies per tot arreu, radio, TV, diaris escrits i digitals. Els espectacles, els esports i tota mena d’activitats de lleure tancats, l’única cosa que ens queda per mirar d’alliberar la ment, que no sigui llegir, segons el meu modest punt de vista, es la gastronomia casolana, dons tampoc podem anar al restaurant a fer un àpat amb tranquil·litat per que tenim l’horari limitat i no poder sortir de la comarca, de sopar ni parlar-ne!!!!, A les 10 del vespre tothom tancat a casa.

Imatge d'un xató

Per aquest motiu he decidit escriure l’historia i la recepta d’una de les amanides mes típiques de la nostra terra LA XATONADA, amb l’única intenció  d’ajudar a la gent que vulgui distreure’s amb noble i nutritiu art de la cuina.

Aquesta imatge també és d'un xató,
però aquest plat és molt més gran que l'anterior 

Tots els anys quan deixem de banda els Nadals i encetem l’hivern, forma part de les nostres tradicions gastronòmiques més arrelades una de les més famoses amanides catalanes d’hivern: EL XATÓ.

En algunes d'aquestes cartes de restaurants,
segur que hi trobarem la Xatonada

Els llocs mes tradicionals on fan el plat son, Vilanova i La Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sitges, El Vendrell, El Garraf i Calafell, i a molts altres llocs, encara que avui dia amb el rotllo de la globalització ja es troba a totes les cartes dels restaurants d’arreu de Catalunya i se sol fer a la majoria de cases com a mínim un parell de cops l’any encara que no siguin ni pagesos ni pescadors.


La salsa del xatò feta a casa sols ser més bona que la comprada feta.
I com que hi ha llibertat per fer-la
cada cuiner defensa la seva, però no es barallen.

Cada localitat diu que la seva es la recepta autentica per que la salsa es originaria de cada uns dels pobles anomenats, sense saber de cert de on ha sortit, val ha dir que les diferencies entre cada estil son mínimes.

Posta de sol a Vilanova i la Geltrú
Sembla que és el poble on es va fer la xatonada

També entre les esmentades poblacions es disputen l’autoria de la tradició, de qui va celebrar per primer cop la festa.

El nom de xató es creu que prové del fet d’ai xatonar, que es posar unes aixetes petites a les botes de vi quan es celebra la festa del tast del primer vi novell de l’any.

Per acompanyar a la xatonada es pot posar una 
bona botifarra

Per aquest motiu es típic fer la XATONADA, que es l’amanida acompanyada d’un sortit de truites de les més variades que un es pot arribar a imaginar i no hi pot faltar un bon tall de botifarra negra i blanca.

Dos grans d'alls són necessaris per fer una bona xatonada.
Les coses petites són importants

XATÓ DE SITGES: els ingredients per 4 persones són: 100 grams d’ametlles i 100 d’avellanes torrades, la polpa de 4 nyores escaldades, 2 grans d’all CRUSOS, 1 llesca de pa fregit,  2 seitons, mig bitxo, oli d’oliva verge extra, sal i vinagre al gust.

En un morter o got de minipimer, es piquen els ingredients i es van lligant amb l’oli d’oliva fins que quedi la salsa ben  lligada.

El nostre xatò ha quedat tant bo com els seu.
Gràcies, Sr. Cuiner

En el plat si posa l’escarola trossejada, un parell de seitons, el bacallà i la tonyina esqueixada  i s’escampa per el damunt el xató.

Animeu-vos a fer aquest menjar saborós i no os penedireu.

Ja em direu 

Josep VS

Nota

Adjunto l'enllaç amb el xatò que fa el Sr. Argiñano

https://www.youtube.com/watch?v=vwGZIoiha90

Observeu que el Sr Arguiñano NO hi posa l'element més humil

El cuiner surt en acabar l'anunci del començament 


2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Sempre és agradable una mica d'alegria culinària en aquest temps de reclusió forçosa. Ben segur que la recepta de xató que ens recomana en Josep V.S., ens pot ajudar molt a revifar l'esperança en un demà millor, quan ja tots ben vacunats, puguem anar a assaborir tranquil·lament els diferents xatós que es fan al nostre país, sense l'amenaça de cap virus maligne.

Dolors Fita ha dit...

Molt bona la recepta, fins i tot se m'ha fet la boca aigua. Gracias
Una abraçada, Dolors F.